Benet XVI i la purificació de l’Església

    El proper dimarts és la festa dels Apòstols Sant Pere i Sant Pau. Per aquest motiu, en aquest diumenge proper a la festa dels sants apòstols s’escau el Dia del Papa, la jornada en la que som invitats a recordar el ministeri del successor de l’apòstol Pere a través dels segles i a pregar pel que actualment exerceix aquesta missió en l’Església i en el món, el nostre estimat Benet XVI.


     Estic segur que el Dia del Sant Pare tindrà aquest any un especial ressò en al cor de molts, com a reacció als atacs que ha patit darrerament des de determinats mitjans de comunicació. Aquests sentiments es varen manifestar en la passada festa de l’Ascensió, el 16 de maig, dia en el que els moviments de laics de tota Itàlia es varen aplegar a la plaça de Sant Pere, a l’hora en que el Sant Pare resà el Regina Coeli, per manifestar-li la seva solidaritat i el seu afecte.


     Voldria fer-me ressò de les paraules que els dirigí Benet XVI, perquè manifesten una de les seves preocupacions fonamentals en aquests cinc anys de servei com a bisbe de Roma i pastor de l’Església universal: la preocupació per la purificació de l’Església. “El veritable enemic que hem de témer –els va dir- i que hem de combatre és el pecat, el mal espiritual, que a vegades, per desgràcia, contagia també els membres de l’Església. Vivim en el món, però no som del món (Jn 17,14). Els cristians no tenim por del món, encara que hem d’estar previnguts davant de les seves seduccions. En canvi, hem de témer el pecat, i per això cal que estiguem profundament arrelats en Déu i solidaris en tot allò que sigui el bé, l’amor i el servei”.


     Des d’una visió positiva i esperançada, va dir també als fidels reunits a la plaça de Sant Pere: “Això és el que vosaltres mireu de fer habitualment a les parròquies, a les associacions, als moviments. Servir Déu i servir l’home en nom de Crist”. I com a bon mestre espiritual, proposava l’actitud d’esperit amb la que tots hauríem de viure aquest moments especialment difícils per a la vida de l’Església. “Continuem junts amb confiança seguint aquest camí, i les proves, que el Senyor permet, ens han d’empènyer a una major radicalitat i coherència”.


     Hem de resar pel nostre estimat Sant Pare Benet XVI. I hem de renovar els sentiments de comunió amb aquell que està cridat a “confirmar-nos en la fe”. A la vegada, em sembla que hem d’agrair-li la seva valentia en reconèixer la realitat del pecat en l’Església i la necessitat de purificar-la. Perquè, com ell mateix va dir responent a les preguntes dels periodistes durant el seu recent viatge a Portugal i al santuari de Fàtima: “La principal persecució de l’Església no únicament prové dels enemics de fora, sinó que neix del pecat en l’Església. I l’Església, per tant, té una profunda necessitat de tornar a aprendre la penitència, d’acceptar la purificació, d’aprendre d’una banda el perdó, així com la necessitat de la justícia, perquè el perdó no substitueix la justícia”.

     Unes paraules que manifesten ben clarament que els dos grans objectius del seu pontificat són aquests: per una part,  revifar la flama de la fe en un món que s’oblida de Déu i, per altra part,  portar l’Església a la purificació i a la penitència en tot allò que sigui necessari per tal que –com ell va dir a Fàtima- “pugui resplendir als ulls dels nostres contemporanis la llum de Crist”.

+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa

 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa