Amb motiu de l'inici del bicentenari del naixement del gran missioner català sant Antoni Maria Claret i Clarà (1807-1870), he dedicat dos d'aquests articles setmanals a recordar alguns trets de la seva personalitat i la seva intensa activitat. El pare Claret fou un treballador incansable al servei de Jesús i de la seva Església. També en això, qui fou en la seva joventut un treballador del ram tèxtil com a teixidor, fou un exemple de la laboriositat dels catalans. En aquest tercer i darrer escrit desitjo acostar-me a la seva espiritualitat, que era l'ànima de tota la seva activitat.
Cada dia dedicava molt de temps a la pregària. La seva austeritat era proverbial i la seva pobresa exemplar. D’una banda, cal remarcar la dimensió ascètica: era un home ordenat i metòdic; en el seu horari tot tenia un temps prefixat; elabora un detallat pla de vida, segons el qual no queda temps per a la improvisació.
La primera clau de l'espiritualitat del pare Claret és l'amor al santíssim sagrament de l'Eucaristia, en la qual va centrar el seu cor durant tota la seva vida. Aquest amor el porta a un desig creixent de transformar-se en un altre Crist, en un altre Crist pacient i sacrificat.
Des d'infant participava sovint en la santa missa i feia de Crist, present en l'Eucaristia, la font inspiradora de tota la seva vida. Sobre això escriu: "Sentia que el Senyor em cridava i em concedia de poder-me identificar amb ell. Li demanava que jo fes sempre la seva voluntat. La vivència de la presència de Jesús en l’Eucaristia era tan profunda que no la sabria explicar. Sentia i sento la seva presència tan viva i propera que em resulta violent separar-me del Senyor per continuar les meves tasques ordinàries."
Una altra clau de l'espiritualitat del pare Claret és la devoció a la Mare de Déu, Mare i Mestra, ja des de la seva infància. La Verge Santíssima era per a ell l'estrella que el guiava en la seva vida. Li agradava de pregar davant la seva sagrada imatge del santuari de Fusimaña. De petit, tots els dies resava una part del rosari; ja gran, resava diàriament els quinze misteris que aleshores tenia aquesta devoció. Confessa que un dia li va sembla sentir que la Verge li deia: "Tu seràs el Domènec de Guzman d'aquests temps. Promou el rés del sant rosari."
Claret inculcarà als seus fills espirituals l'actitud contemplativa de Maria en l'acollida d'Aquell que és la Paraula, el Fill de Déu fet home; en la seva caritat i senzillesa en transmetre-la i en la seva adhesió al pla misericordiós de Déu, que porta a estar activament proper als pobres i als necessitats. La seva ascètica se centrava sobretot en la negació de si mateix, per posar-se en tot al servei de Déu i dels seus germans.
Una tercera clau de l'espiritualitat claretiana és el seu sentit eclesial. Ell transmeté als seus fills, com a senyal distintiva del seu carisma, un profund sentit eclesial, del qual donà clares mostres durant tota la seva activitat com a sacerdot i com a bisbe, enmig de les circumstàncies no gens fàcils per a l'Església del seu temps. El seu amor viu a l'Església es manifesta en la plena comunió i en l'obediència als pastors, especialment al Romà Pontífex.
Demano al Senyor que la celebració del seu bicentenari ens ajudi a imitar el nostre gran missioner en la renovació de la fe en Jesús, en la nostra devoció a santa Maria i en la nostra dedicació amb nou ardor i major entrega a la tasca de l'evangelització de la nostra terra. Que el pare Claret ens ho obtingui de nostre Senyor Jesucrist.
Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa