Pel setembre tot va tornant a la normalitat després del període estiuenc. El juny passat celebràvem el desè aniversari de la creació de la nostra diòcesi donant gràcies a Déu per tants dons rebuts i agraint també a les persones la seva col·laboració i el seu esforç en la construcció de la diòcesi. Ara ens disposem a començar un nou curs i a seguir aplicant el Pla Pastoral Diocesà, que anirem enriquint amb el Magisteri que el papa Francesc va oferint a l’Església i al món. El Pla Pastoral actual consta de tres capítols amb els seus apartats i accions concretes: Revifar la fe i aprofundir en la formació, El testimoni de la caritat i, finalment, La pastoral en clau de Nova Evangelització.
La fe és una adhesió personal de l’ésser humà a Déu que es revela. Comprèn una adhesió de la intel·ligència i de la voluntat a la Revelació que Déu ha fet de si mateix per mitjà de les seves obres i de les seves paraules. Amb el terme fe ens referim al conjunt de les veritats comunicades per Déu per a la nostra salvació. Aquesta es la fe en sentit objectiu. També fem servir la paraula fe per a designar l’acte de fe, és a dir l’acte de l’home i la dona creients que han acceptat la Revelació de Déu i tracten de viure segons la voluntat divina. Aquí la fe és la resposta personal de la criatura humana a Déu que es revela i que crida. És l’aspecte subjectiu de la fe.
La fe suposa també una relació personal amb Crist. Fe i seguiment de Crist estan relacionats de manera estreta. Mitjançat la fe estem arrelats en Crist, fonamentats en ell, i responem a la crida de Déu amb confiança, escoltant la seva Paraula i posant-la en pràctica. I la fe es torna més profunda i madura, es consolida i creix a mesura que s’intensifica la nostra relació amb Crist, a mesura que posem Crist en el centre de la vida.
També cal aprofundir en la formació. Ens trobem en un moment històric de canvis ràpids i d’un relativisme creixent. En aquesta situació el cristià ha de respondre a un desafiament cultural continu que requereix una sòlida formació. Per això, a més de ser competent en el seu àmbit professional, ha d’assolir una formació integral i una síntesi entre fe, cultura i vida. “Estigueu sempre a punt de donar resposta a tothom qui us demani la raó de la vostra esperança” (1Pe 3,15). Aquesta invitació de Sant Pere als primers cristians té una actualitat absoluta.
Es tracta d’una tasca important perquè ens trobem immersos en un procés de secularització que sembla que no tingui aturador. En la nostra cultura es va estenent l’agnosticisme, que esmorteix el sentit religiós inscrit en el fons del ser humà, o el relativisme que erosiona les certeses més fondes. Aquesta situació es converteix en tot un desafiament per al creient, que s’ha d’aplicar en una formació àmplia i profunda que li serveixi per a donar resposta a les interpel·lacions que rebi i que també el faci capaç del diàleg .
Com ho assenyalava Sant Joan Pau II en el preàmbul de l’encíclica Fides et Ratio, “la fe i la raó són com les dues ales amb les quals l’esperit humà s’eleva cap a la contemplació de la veritat. Déu ha posat en el cor de l’home el desig de conèixer la veritat i, en definitiva, de conèixer-lo a Ell perquè, coneixent-lo i estimant-lo, pugui assolir també la veritat plena sobre si mateix”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa