En marxar de Roma pel seu recent viatge a Turquia, el Sant Pare, parlant als periodistes que l’acompanyaven en el viatge, va dir aquestes paraules: “Tots sabem que l’objectiu d’aquest viatge és el diàleg, la fraternitat, el compromís en favor de la comprensió entre les cultures i les religions en ordre a la reconciliació. Tots sentim la mateixa responsabilitat en aquest moment difícil de la història i col•laborem en aquests propòsits”. Són unes paraules que, dites a l’inici d’un viatge molt difícil, eren tot un programa. Un programa que s’ha pogut complir, gràcies a Déu. I això ha estat una bona notícia per a l’Església catòlica i per al món. Bona falta tenim de notícies així.
Aquestes paraules de Benet XVI poden ser també un propòsit i un programa per a tots durant l’actual Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que se celebra cada any del 18 al 25 de gener. La ciutat i la diòcesi de Terrassa la celebra amb una especial intensitat, perquè té una arrelada tradició ecumènica i de diàleg fratern entre les diverses confessions cristianes.
Cada any es preparen uns textos per a la Setmana de Pregària per la Unitat. Aquesta vegada el text escollit és la reacció del poble davant el miracle obrat per Jesús a la regió pagana de Tir i Sidó, fora de les fronteres de Galilea, en terra de pagans. Jesús guarí un sord-mut, del qual diu l’evangeli que “a l’instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. La gent estava completament admirada i deia: ‘Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin’” (Mc 7,37),
Aquestes darreres paraules són les que constitueixen el lema d’aquest any. Lema molt actual, ja que és una apologia de la comunicació. Jesús introdueix novament en la comunitat humana una persona que n’estava separada per una deficiència comunicativa.
Em sembla que aquest lema té també aplicació a les nostres relacions intercristianes i interreligioses. Hem de comunicar-nos millor. Sense ser esclaus del passat. Col•laborant en tot allò que pugui ser una empresa noble al servei de les persones, per tal de reduir els seus sofriments, les seves disminucions i les seves marginacions.
En la introducció als textos per a l’actual Setmana de Pregària per la Unitat es diu que, d’acord amb el lema escollit, hi ha dues invitacions adreçades a les esglésies i als cristians: d’una banda, pregar per la unitat dels cristians i cercar-la, perquè –com va dir el Sant Pare a Istanbul, davant del patriarca ecumènic Bartomeu I- “la divisió dels cristians és un escàndol que el món actual no pot comprendre”; i, d’altra banda, unir les forces per respondre als sofriments de la humanitat. Dues invitacions íntimament connexes. La segona és també una invitació dirigida als creients de totes les religions que confessen un Déu clement i misericordiós i proposen una actitud de compassió davant dels sofriments humans.
Aquest any han col•laborat en la preparació dels textos de la Setmana les esglésies cristianes d’Umlazi, un suburbi de la ciutat de Durban (Sud-àfrica), que es varen trobar en la necessitat de treballar juntes per superar el racisme, l’atur, la pobresa i, sobretot, la sida. Si som activament solidaris amb els sofriments i les necessitats de les persones, Déu ens obrirà camins de pau i de fraternitat entre els creients i entre els homes i les dones de bona voluntat.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa