Aquest primer diumenge de juliol celebrem una d’aquelles jornades la finalitat de les quals va molt més enllà de l’àmbit de les comunitats cristianes. Potser a algunes persones els pugui sorprendre que l’Església es preocupi pel trànsit, ja que la jornada té precisament aquest títol: Jornada de responsabilitat en el trànsit. La paraula responsabilitat ens indica ja la raó perquè l’Església promogui aquesta jornada. Es tracta d’invitar els cristians i tots els qui vulguin atendre aquest missatge de l’Església a conduir i conduir-se en tot moment amb sentit de responsabilitat.
Si haguéssim de buscar una raó per justificar que l’Església parli, un diumenge a l’any, de la moral del trànsit, n’hi hauria prou amb les xifres de persones mortes en els accidents de qualsevol cap de setmana, xifres que augmenten dramàticament quan coincideixen diversos dies festius o en dates en què tradicionalment es multipliquen els desplaçaments. Deia un periodista conegut que som davant d’un fet dramàtic al qual semblaria que ja ens hi hem acostumat i que no li donem la importància que té, per les persones que perden la vida i per les persones que queden afectades en les seves capacitats, de vegades per tota la vida. No ens podem acostumar a aquest fet com si fos una fatalitat inevitable. Quantes famílies trencades! I quantes vides truncades!
Aquest no és certament un problema que pugui resoldre o que hagi de resoldre l’Església. Les autoritats senten aquest problema i treballen per solucionar-lo tan bé com poden. Els ciutadans, per part seva, han de jutjar –sobretot a través dels mitjans de comunicació social- sobre l’oportunitat, la necessitat i l’eventual millora de les mesures orientades a incrementar la seguretat viària. Tanmateix, l’Església pot fer una aportació educativa, també en aquest àmbit. La fe –com ens recordà el Concili Vaticà II- no es pot separar de la vida. La fe ens il·lumina el camí de la vida amb unes veritats, però d’aquestes veritats deriven unes normes d’actuació correcta. En tots els àmbits de la vida. Els estudiosos solen expressar aquest pensament amb poques paraules però clares: l’ortodòxia –la recta concepció d’allò que cal creure- no es pot separar de l’ortopraxi –o sigui, la recta actuació derivada de la fe mateixa.
El lema escollit per a la jornada d’aquest any, que promou l’anomenat Apostolat de la Carretera, o Pastoral del Trànsit- és: “Responsables des de la infantesa”. Està centrat, per tant, en l’educació des dels primers anys. S’imposa una pedagogia continuada de la persona, a totes les edats, sobre la responsabilitat en el trànsit per prevenir els accidents. Tant dels conductors com dels vianants. Perquè tant els uns com els altres poden cometre imprudències. El trànsit és una qüestió moral de primer ordre. I cal una educació vial ja des de l’escola. Ja s’hi treballa, segons he llegit en els escrits d’alguns experts en aquesta qüestió.
El Concili Vaticà II, en la constitució pastoral Gaudium et Spes, sobre l’Església i la seva missió en el món actual, parla explícitament del problema del trànsit amb motiu dels accidents, de vegades provocats per una fallada bàsicament d’ordre moral. “D’altres donen poca importància a certes normes de vida social, per exemple les normes sanitàries o les normes per a la regulació del trànsit de vehicles, no adonant-se que amb aquesta descurança posen en perill tant la pròpia vida com la dels altres” (GS 30). L’educació dels nens i les nenes perquè condueixin bé en el futur i es condueixin bé en tot moment depèn en bona part de les actituds que ells i elles vegin en les persones adultes d’avui. Per això, aquesta jornada és una crida a la responsabilitat sobretot dels adults, encara que la seva intenció sigui lògicament l’educació de les noves generacions en la seguretat viària.
Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa