Constància en l’amor i en el servei

Celebrem aquest diumenge el baptisme de Jesús al riu Jordà. Avui és el darrer dia del temps de Nadal. Aquest nen que juntament amb els àngels i els pastors adoràvem a Betlem, aquest nen que en braços de la seva mare Maria es manifestava als reis mags que venien de terres llunyanes guiats per una estrella, avui el contemplem ja com un home adult, que s’apropa al Jordà amb tots els que volien rebre el baptisme de conversió que Joan predicava.

I allà, en aquell ambient de fe, Déu manifesta públicament que Jesús és el seu enviat, el seu Fill. I Jesús comença des d’aquell moment la seva missió. El primer volum del llibre de Benet XVI sobre nostre Senyor comença precisament amb el baptisme al Jordà, tot i que anuncia que en el segon volum també tractarà dels fets relatius a la infància de Jesucrist.

Joan reconeix que Jesús és el Messies. I el seu messianisme ha de realitzar-se amb les actituds del “Servent de Jahvé” (Isaïes 42,1); que complirà la seva missió amb la donació total de la seva vida, que ja prefigura la seva mort i la seva resurrecció, duent a la plenitud la justícia i el perdó de Déu: “Aquest és l’Anyell de Déu, que lleva el pecat del món”.

Jesús no realitzarà la seva messianitat pels camins del poder i la imposició, sinó pels camins de l’amor i del servei. “En tot estimar i servir”. Aquesta sentència de Sant Ignasi de Loiola quadra molt bé i expressa de forma sintètica el messianisme de Jesucrist. Jesucrist és el “Servent sofrent”, que donarà la seva vida en rescat pels pecats del poble. Aquest tema el glossa admirablement el profeta Isaïes, en els seus capítols 42 al 53, anomenats amb tota justícia “l’Evangeli de l’Antic Testament”.

I els cristians no tenim un altre messianisme. Aquesta és la importància del que avui celebrem: el “misteri” –un esdeveniment amb un significat o missatge salvador- del baptisme de Jesús al Jordà, que Joan Pau II va col·locar com el primer dels “misteris de la llum” que ell incorporà a la tradicional pregària del sant rosari.

A la meva carta pastoral per aquest curs titulada “Mare de Déu i Mare nostra” he escrit un apartat que titulo “Constància en l’amor i en el servei”. “Tot seguint l’exemple de Maria, caldrà que visquem constants en el servei”, afirmem al començament d’aquest apartat del text.

En profunda proximitat a la missió del seu Fill, Maria es defineix com “la serventa del Senyor”, desitjosa de complir la seva Paraula, com a resposta a la missió que Déu li encomana. El terme “serventa del Senyor” significa una resposta d’humilitat, de senzillesa, però més encara significa una resposta de fe, de docilitat a la voluntat del Senyor, d’amor i de servei.

Cal que il·luminem sempre la figura de Maria des de la seva vinculació amb el Crist, el seu Fill. L’obediència i la docilitat de Maria als designis de Déu, el servei matern de Maria s’il·lumina des del servei redemptor de Jesucrist. I ella ens ajuda a integrar el nostre modest servei, cadascú en el lloc al que l’ha portat la seva vocació a la vida, dins el pla de Déu per a la salvació del món en Crist.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa