En el marc de l'Any de l'Eucaristia declarat pel Sant Pare Joan Pau II (+), celebrem la solemnitat del Corpus Christi, el Dia de la Caritat. El lema de la campanya d'enguany és "Un futur per a tothom. Fem-ho possible!". Aquest lema expressa l'objectiu de Càritas, que s'arribi a aconseguir un futur digne per a tothom, i per poder aconseguir aquesta fita és del tot imprescindible una col•laboració generosa per part nostra. Es planteja un esquema de denúncia, reflexió i actuació eficaç perquè això sigui possible. Treballar per crear les condicions que possibilitin aquest futur a casa nostra i també als països d'origen. Aquest lema, aquest objectiu i aquestes actuacions no són el resultat d'uns projectes filantròpics, sinó que brollen d'un amor cristià que té les arrels en l'Eucaristia.
L'Eucaristia és el centre de la vida cristiana. Si la vida cristiana consisteix a viure l'amor a Déu i al proïsme, la font d'aquest amor, d'aquesta vida, és precisament en l'Eucaristia, que el fa present i el realitza. L'amor neix de l'Eucaristia, es desenvolupa gràcies a ella i en ella s'aprofundeix i s'alimenta. La celebració del Corpus Christi expressa aquest amor, que és el resum i l'essència de la vocació cristiana. La nostra celebració brolla de l'amor i està al servei de l'amor, d'un amor gran i entregat al qual ens crida el Senyor.
La celebració i la vivència de l'Eucaristia són l'escola activa i vital d'amor al proïsme: "En això coneixeran tots que sou els meus deixebles: si us estimeu els uns als altres". Des d'aquesta unitat profunda en l'amor de Crist podem ser solidaris amb els altres, podem patir amb qui pateix, podem ser propers al necessitat d'una manera eficaç i creïble. L'Eucaristia és l'arrel i la font d'aquest amor, i és el centre de la vida del cristià. Misteri de fe, presència real de Crist sota les espècies de pa i vi.
Aquest és el misteri de fe que cada creient ha de viure. Misteri de la fe que la comunitat eclesial ha de viure amb un renovat impuls en el nou mil•lenni pel qual caminem, conscients que l'Eucaristia és el més gran tresor de l'Església. Crist ressuscitat realment present sota les aparences del pa i del vi. Crist que es queda com a aliment per al nostre pelegrinatge. Crist que ens dóna la força per ser missatgers d'esperança enmig del món.
Jesús, a l'últim sopar, institueix l'Eucaristia. "Preneu i mengeu-ne tots. Això és el meu cos, lliurat per vosaltres." Presència real del Senyor en l'Eucaristia. Però Jesús també ens recorda la seva presència en els més pobres i petits, i que al final de la vida serem examinats sobre l'amor que hem tingut als germans. Una vida eucarística i d'amor a Déu ens portarà a l'amor al germà i ens donarà la força per construir un futur per a tothom com una família.
El nostre Concili Provincial Tarraconense fa la síntesi quan ens exhorta a "revifar la tradició, tan intensament viscuda en els primers segles de l'Església, de vincular visiblement la celebració de l'Eucaristia amb la caritat fraterna, insistint de manera particular en la relació entre la Fracció del Pa i la comunió cristiana de béns, en la lògica que porta des de "la compartició dels béns eterns al compartiment dels béns temporals, i a la coherència que impulsa les Esglésies riques a obrir-se a les necessitats de les Esglésies pobres" (n. 77).
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
L'Eucaristia és el centre de la vida cristiana. Si la vida cristiana consisteix a viure l'amor a Déu i al proïsme, la font d'aquest amor, d'aquesta vida, és precisament en l'Eucaristia, que el fa present i el realitza. L'amor neix de l'Eucaristia, es desenvolupa gràcies a ella i en ella s'aprofundeix i s'alimenta. La celebració del Corpus Christi expressa aquest amor, que és el resum i l'essència de la vocació cristiana. La nostra celebració brolla de l'amor i està al servei de l'amor, d'un amor gran i entregat al qual ens crida el Senyor.
La celebració i la vivència de l'Eucaristia són l'escola activa i vital d'amor al proïsme: "En això coneixeran tots que sou els meus deixebles: si us estimeu els uns als altres". Des d'aquesta unitat profunda en l'amor de Crist podem ser solidaris amb els altres, podem patir amb qui pateix, podem ser propers al necessitat d'una manera eficaç i creïble. L'Eucaristia és l'arrel i la font d'aquest amor, i és el centre de la vida del cristià. Misteri de fe, presència real de Crist sota les espècies de pa i vi.
Aquest és el misteri de fe que cada creient ha de viure. Misteri de la fe que la comunitat eclesial ha de viure amb un renovat impuls en el nou mil•lenni pel qual caminem, conscients que l'Eucaristia és el més gran tresor de l'Església. Crist ressuscitat realment present sota les aparences del pa i del vi. Crist que es queda com a aliment per al nostre pelegrinatge. Crist que ens dóna la força per ser missatgers d'esperança enmig del món.
Jesús, a l'últim sopar, institueix l'Eucaristia. "Preneu i mengeu-ne tots. Això és el meu cos, lliurat per vosaltres." Presència real del Senyor en l'Eucaristia. Però Jesús també ens recorda la seva presència en els més pobres i petits, i que al final de la vida serem examinats sobre l'amor que hem tingut als germans. Una vida eucarística i d'amor a Déu ens portarà a l'amor al germà i ens donarà la força per construir un futur per a tothom com una família.
El nostre Concili Provincial Tarraconense fa la síntesi quan ens exhorta a "revifar la tradició, tan intensament viscuda en els primers segles de l'Església, de vincular visiblement la celebració de l'Eucaristia amb la caritat fraterna, insistint de manera particular en la relació entre la Fracció del Pa i la comunió cristiana de béns, en la lògica que porta des de "la compartició dels béns eterns al compartiment dels béns temporals, i a la coherència que impulsa les Esglésies riques a obrir-se a les necessitats de les Esglésies pobres" (n. 77).
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa