Aquest diumenge celebrem la festa del Corpus Christi, el misteri culminant de la fe cristiana: Crist ens redimí amb la seva mort i la seva resurrecció i d’aquest fet cabdal de la seva vida -el misteri pasqual- ens n’ha deixat el memorial en la sagrada eucaristia. El Dijous Sant commemorem aquest do immens en el clima dramàtic de la Setmana Santa. En la festa de l Corpus Christi –que entre nosaltres se celebra a les portes de l’estiu- hi predomina un clima de festa i d’adoració joiosa al Senyor, present entre nosaltres tots els dies en aquest gran sagrament.
Corpus Christi ens convida també a l’amor fratern, a la solidaritat amb els nostres germans necessitats. Aquesta dimensió no és de cap manera un afegitó pietós; és quelcom més, és una conseqüència de l’Eucaristia. Des dels primers segles els cristians han unit la Fracció del Pa –el nom donat sovint a l’Eucaristia- amb la distribució del pa material als pobres, que molts Pares de l’Església consideraven com els “vicaris de Crist”, aquells en el qui el Crist hi és present i se’ns fa present als qui volem seguir-lo com a deixebles seus.
En aquesta festa i en el clima de l’Any de la Fe, crec que és urgent de destacar la crida a la solidaritat. “El meu manament –ens diu el Senyor- és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”. La jornada de l’amor fratern uneix la fe i les obres. Un missatge perenne de la fe cristiana.
En aquest Any de la Fe, que ens proposà Benet XVI, el nostre estimat Papa emèrit, la celebració d’avui, que és exaltació agraïda del “misteri de la fe”, ha de ser també una crida a la solidaritat social, sobre tot en aquests moments d’una crisi econòmica greu i prolongada.
En la carta apostòlica Porta fidei, Benet XVI ens va dir que “L’Any de la fe serà també una bona oportunitat per a intensificar el testimoniatge de la caritat” (n. 14). El lema de Càritas per a la jornada d’avui és molt expressiu: “Hola, hi ha algú?” . És la pregunta d’aquell que viu en la soledat i en l’angoixa de quedar-se sense els mitjans necessaris per a tirar endavant la pròpia persona i la família.
Càritas, com organisme de l’Església per a l’acció caritativa i social, ens urgeix d’aquesta manera a respondre a les crides angoixants de tants homes i dones en aquest moment i en aquest nostre país amb greus problemes socials. L’atur i la manca de mitjans per a fer front als compromisos contrets, per exemple en l’adquisició de la vivenda, han arribat a produir suïcidis que han commocionat el nostre cos social.
Càritas ens dóna exemple i desitjo subratllar el seu bon treball, un treball intens, a vegades amb pocs mitjans, que és lloada amb raó per molts. No ens cansem de fer el bé. El meu reconeixement i la meva gratitud a tots els qui treballen amb esperit solidari. Ara i tots els dies de l’any. Però especialment aquest dia de l’Eucaristia que, de manera molt oportuna, és també el dia de l’Amor Fratern i en especial de Càritas.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa