Segons els experts totes les crisis econòmiques tenen un procés similar. Primer es posa de moda algun sector i molta gent compra no per necessitat i amb sentit, sinó generalment per a vendre després tot especulant. La segona fase és la de vacil·lació. El tercer moment és la caiguda de les empreses, entitats financeres, etc. i és quan apareix la por que paralitza l’activitat econòmica.
Actualment ens trobem en aquest moment de por per part de tothom o quasi de tots els agents de l’activitat econòmica. És el moment de les grans reflexions ètiques per part de diferents instàncies i de les crides solemnes per part dels dirigents polítics i econòmics a la confiança. El Fòrum Econòmic Mundial, amb el seu president Flaus Schwab al davant, ha expressat amb fermes que per sortir de l’actual crisi econòmica és indispensable restaurar la confiança i, al mateix temps, dotar el sistema econòmic-financer d’una regulació eficaç i de valors ètics.
Però la confiança no és un producte que es pugui comprar, ni vendre, ni regalar. Ni tampoc és una actitud que es pugui imposar o forçar. Se’n té o no se’n té. La confiança es pot guanyar, mantenir i perdre. La confiança es defineix com l’esperança ferma, com la seguretat que es té en una persona o en una cosa. La confiança es veurà més o menys reforçada en funció de les accions. La confiança és fonamental per les relacions humanes. Confiar en els altres, en un mateix, en les institucions, en l’administració. Les relacions matrimonials, familiars, d’amistat, de treball, d’associacions, d’institucions diverses, es basen en la confiança que hi hagi entre els membres. Les mateixes relacions professionals i comercials queden determinades per la confiança.
Actualment la desconfiança es va apoderant de les relacions a tots els nivells. Es dóna una manca de confiança envers els responsables de les administracions i de les institucions, envers les entitats financeres, envers els professionals de distints àmbits. També pot créixer el recel envers els immigrants i envers els sectors desfavorits de la societat. Els ciutadans perden la confiança si els sembla que el sistema judicial no s’aplica atots de la mateixa manera, o els sembla que els dirigents polítics no treballen pel bé comú sinó per interessos partidistes, o els sembla que cada cop hi ha menys igualtat d’oportunitats.
Segons els experts, cal que recuperem la confiança perquè els recursos del planeta continuen essent suficients per tal que tots puguem viure i conviure. També perquè les potencialitats de l’ésser humà segueixen essent grans. I perquè hi ha moltes persones capacitades per gestionar els recursos i les relacions socials.
Però caldria considerar alguns aspectes. En primer lloc, que no en paguin les conseqüències els més pobres i febles, que segurament no han tingut res a veure amb les causes que l’han produïda. En segon lloc, siguem conscients que així com en les relacions personals, quan ens sentim enganyats, ens costa de refer la confiança, a nivell social caldrà posar fonaments de futur a base de rectitud i justícia, a base de transparència i honestedat.
Que la vivència profunda d’aquesta quaresma ens ajudi a la trobada amb Déu i amb el germà, a confiar en Déu i en els altres. La confiança es refà entre altres coses, a base d’oració, que és dialogar amb Déu, i a base de diàleg també amb el germà.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa