“Crist ha ressuscitat! Veritablement ha ressuscitat!” Amb aquesta salutació i amb la seva resposta, usual entre els cristians d’Orient, vull saludar jo també tots els qui seguiu les meves paraules aquest dia de Pasqua de l’any de gràcia de 2014.
Vull començar la meva reflexió de Pasqua tot comentant un passatge del llibre “Sobre el cielo y la tierra”, que recull el diàleg del cardenal Jorge Mario Bergoglio, avui Papa Francesc, i el seu amic, el rabí jueu Abraham Skorka. En ell hi podem trobar diverses claus per a comprendre la personalitat del Papa actual a partir del que deia quan era arquebisbe de Buenos Aires. Una d’aquestes claus és la seva manera d’entendre la religiositat: des d’una profunda sintonia amb Crist. En aquest sentit, Bergoglio es manifesta molt bon deixeble de Sant Agustí i li cita al seu amic aquesta famosa sentència agustiniana: “Senyor, ens heu creat per a vós i el nostre cor està inquiet fins que no reposi en vós”.
Certament, l’home està cridat a viure un apropament a Déu, un encontre amb Déu, i això, en essència, és la mística. El Pare Karl Rahner –un del teòlegs més grans del segle XX- va dir que “el cristià del futur serà místic o no serà”. Penso que –essent com era jesuïta- volia dir que el cristianisme ha de consolidar-se i expressar-se avui vivint –per la fe- un encontre amb la persona de Crist. I no sols des de la intel·ligència, sinó també –i sobre tot- des del cor que per al llenguatge de la Bíblia és el centre de la persona:, allí on convergeix tot el que ella és. Ja ho deia sàviament sant Ignasi de Loiola: “no el molt saber alimenta l’esperit, sinó el sentir interiorment, el sentir des del cor”.
El cardenal Bergoglio li diu al rabí una frase que m’ha fet pensar: “Si una religió és purament ritualista, sense aquest tipus de continguts, està destinada a morir, perquè t’omple de ritus, però et deixa buit el cor. Coincideixo amb vostè en dir que la religió perdurarà, perquè la inquietud és inherent a la naturalesa humana, y s’haurà de veure de quina manera es manifesta en el futur”.
Aquesta esperança te el seu fonament en la Resurrecció de Jesucrist, sintetitzada en l’expressió “Jesús és el Senyor”, acte de fe bàsic de cada cristià i de tota l’Església. Renovem, doncs, amb goig i gratitud, en aquesta festa de Pasqua de Resurrecció- la primera festa i la més gran de l’any cristià- la nostra adhesió a Crist per mitjà de la renovació de les promeses baptismals.
Formulo aquesta invitació en el record d’un germà bisbe que va ser entre nosaltres un gran mestre del sentit de la litúrgia, Monsenyor Pere Tena, bisbe auxiliar de Barcelona, que s’adormí en la pau de Crist el passat 10 de febrer. Estimava els ritus i en coneixia com pocs la història i el sentit, però mai oblidava que els ritus han de conduir a una vivència espiritual i a un compromís cristià de santedat de vida, tal com deia en el seu darrer article.
La Pasqua era un del punts ferms del seu ensenyament i de la seva espiritualitat, com ho recordaran els qui el varen llegir i escoltar. Fou un gran pedagog de la reforma litúrgica del Concili vaticà II.
En la Pasqua de 2005, Pere Tena escrivia un article titulat “El Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó Pere” i l’acabava amb les paraules amb que he començat aquest comentari: “Crist ha ressuscitat. Sí, veritablement ha ressuscitat”.
Des d’aquesta fe, desitjo a tots una santa i joiosa Pasqua de Resurrecció. ¡Feliç Pasqua a tots!
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa