El proper dimecres és el Dimecres de Cendra. En aquest dia comença el temps litúrgic de Quaresma, és a dir, el període de 40 dies en què ens preparem per viure la Pasqua, ens exercitem per participar més conscientment en el misteri pasqual de Nostre Senyor Jesucrist. Un temps de gràcia, de purificació, de perfeccionament. L'esperit d'aquest temps es resumeix en una paraula: conversió. Literalment, conversió significa canviar de vida, girar-se cap a Déu.
En la paraula de Déu trobem les pràctiques que l'Església ens recomana -oració, dejuni i compartir amb el germà-, que expressen la conversió amb relació a un mateix, amb relació a Déu i amb relació als altres. L'oració ens ajuda a ser conscients que només Déu és el fonament de la vida, el centre. Ell omple l'existència i li dóna sentit, fins i tot en el dolor.
Iniciem la Quaresma de l'any 2006 amb la seva crida a la conversió. Convertir-se és afrontar una reforma profunda de la vida. Sobretot es tracta de deixar-se canviar per Déu, encara que també, per part nostra, hi hem de posar tot l'esforç i la intensitat. Replantejar quina és la meta de la meva vida i quin és el camí per assolir-la. Plantejar la vida des de Crist com a centre i fonament al qual subordinem tots els altres valors: família, treball, afeccions. Un canvi radical de mentalitat i de cor. Un canvi que arriba en la trobada personal profunda amb Crist, perquè Crist ens fascina, ens atreu, ens enamora. Convertir-se és deixar-se canviar el cor, com li passà per exemple a Zaqueu. Convertir-se és deixar-se transformar per Crist.
El Dimecres de Cendra és un dia especialment penitencial, en el qual manifestem el desig personal de conversió a Déu. En acostar-nos a les esglésies perquè ens imposin la cendra ja fem un acte d'humilitat i de desig d'un canvi interior. La cendra ens invita a ser conscients de la nostra condició caduca i dèbil, de la nostra contingència. Ens recorda que som mortals, febles, que ens equivoquem sovint i que hem de rectificar demanant perdó a Déu i al proïsme. La cendra ens recorda la nostra condició pecadora i també que estem cridats a participar de la resurrecció del Senyor.
Però això és quelcom que ja sabem i que escoltem any rere any. No és fàcil trobar la motivació suficient, encara que sabem que són les persones motivades les que senten l'impuls i la força per superar les expectatives. Cal provar-ho, intentar-ho, aconseguir-ho. És molt important proposar-se objectius i assolir-los. Les persones motivades cerquen reptes, volen aprendre, créixer, desenvolupar-se, estimen un treball ben fet. A més a més, manifesten una energia il·limitada per fer les coses de la millor manera possible. I si això és efectiu en un nivell humà, per aconseguir objectius humans, molt més, des de la fe, hem d'evitar caure en el conformisme.
En el moment de començar la Quaresma, no solament ens hem de proposar alguns objectius concrets, sinó que també ens hem de plantejar seriosament fer passos per assolir l'excel·lència, que per a un creient significa la perfecció, la santedat. Amb la gràcia de Déu i amb la nostra col·laboració. Per això hem de començar la Quaresma motivats, inconformistes, en definitiva, plens d'esperança.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa