En tots els àmbits de la vida ciutadana estem començant un nou curs. També a les nostres parròquies, escoles cristianes, a les associacions i als moviments eclesials. Comença un nou curs i tots estem preocupats.La crisi econòmica no s’atura sinó que persisteix i s’agreuja. Les seves repercussions incideixen sobre tot en les capes més fràgils de la societat. A moltes persones i a famílies senceres la falta de treball les posa en una situació penosa i de molta precarietat. I ja se’ns anuncia que l’any vinent no sortirem del túnel. Què podem fer com a cristians?
Primer de tot, ser solidaris amb les víctimes, amb tots aquells que la situació els és dura d’una manera especial. Són molts. Prou sabem el que diu la dita de la saviesa popular que “les desgràcies no venen mai soles”. L’estiu passat hem viscut fets especialment dolorosos per mor dels incendis forestals. També hi ha sofriments més amagats, però no per això menys feridors.
La crisi ens dóna moltes lliçons. I hem de plantejar-les amb franquesa. En el moment present els cristians estem cridats d’una manera especial a donar un testimoni de cohesió i de solidaritat. No hem de caure en cap sentimentalisme ni en cap retòrica moralitzant, la “moralina” famosa i desprestigiada. Si podem, diguem les coses pel seu nom. I sobretot, que la nostra aportació per a passar aquest túnel no siguin en primer lloc les paraules sinó sobretot els fets. Un fill il·lustre de Terrassa, el Pare Jacint Alegre i Pujals, que l’any 1932 fundà el Cottolengo de Barcelona –el primer de la Península Ibèrica- deia: “Fets, fets i no paraules”.
Endinsem-nos en el nou curs amb aquest propòsit. Que en aquests temps durs i dolorosos, cadascú assumeixi la seva responsabilitat i faci tot el bé que pugui. Aquest curs serà el de l’Any de la Fe que començarà el proper 11 d’octubre. Estimats diocesans: com en d’altres anys, havia pensat en la possibilitat de publicar una carta pastoral que donés unes pautes per al nou curs, però he renunciat a fer-ho. Crec que la carta apostòlica Porta fidei (La Porta de la Fe), amb la qual el Papa Benet XVI ens assenyala el millor full de ruta per a aquest any pastoral, és el document magisterial sobre el que hem de concentrar la nostra reflexió.
No pocs observadors diuen que els cristians, ara i aquí, donem la impressió d’estar una mica adormits, una mica cansats i com desil·lusionats de viure la nostra fe. Déu vulgui que aquesta crisi ens ajudi a despertar la fe adormida.
I que amb la fe es desperti també la caritat. El Papa desitja que aquest Any sigui una bona oportunitat per a intensificar el testimoni de la caritat. Perquè –com ens ho recorda la carta que he citat- “la fe sense la caritat no dóna fruit, i la caritat sense fe seria un sentiment constantment a mercè del dubte. La fe i la caritat es necessiten mútuament, de manera que l’una permet a l’altra continuar el seu camí (...). Sostinguts per la fe, mirem amb esperança el nostre compromís en el món, esperant un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia” (Porta fidei, n. 14).
Aquest és el meu desig més gran, per a vosaltres i per a mi mateix, davant el nou curs.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa