Aquest cap de setmana està fortament marcat per la festa de l'Epifania o manifestació del Senyor, que l'Església celebra com a culminació de l’intens cicle de festes nadalenques. La vigília del 6 de gener és una nit màgica per als nens i les nenes.
Aquesta festa comporta un dels fets més populars de l'any. Gairebé totes les poblacions -i en les grans ciutats molts dels seus barris- es preparen per rebre els tres Reis Mags d'Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar, de colors i races diferents, que arriben envoltats d'un gran seguici en les anomenades cavalcades dels Reis. Podríem dir, sense exagerar gens, que aquesta arribada és com una festa de la fraternitat universal, de la pluralitat de races i cultures del món. Durant el recorregut, la comitiva va repartint caramels als infants, els quals, acompanyats dels seus pares, contemplen amb il•lusió l'espectacle. És com una gran festa de la diversitat, com un acte d'afirmació que els homes i les dones del món podem viure en pau i ens podem alegrar de les diferències.
Per això, no amagaré de cap manera la intenció d'aquest escrit: defensar les nostres tradicions i de manera especial les nostres tradicions nadalenques. Per fer-ho i per fer-ho bé i amb eficàcia, hem d'estar convençuts de la bondat d'aquestes tradicions. La primera convicció que hem d’enfortir és que aquestes són les nostres tradicions; és a dir, aquelles que ha forjat el nostre geni com a poble, dins de les cultures mediterrànies i llatines, envigorides i elevades per la fe i les tradicions cristianes.
Són tradicions nadalenques nostres -en dir nostres no vull pas dir que siguin exclusivament nostres. Altres països també les tenen, però entre nosaltres s'han plasmat amb el nostre tarannà i a la nostra mida, per dir-ho així. Son tradicions nadalenques nostres el pessebre familiar, les cançons de Nadal, les representacions dels Pastorets, els pessebres vivents, la Missa del Gall de la nit de Nadal, el Cant de la Sibil•la, la generositat de la tradició del tió nadalenc, que és com l'anunci de la generositat de la naturalesa, simbolitzada per l’arbre fecund, i per als infants el preludi de la generositat dels Reis Mags, si s'han fet mereixedors de la seva generositat.
En els darrers temps, com a conseqüència de la internacionalització creixent i de la imposició de costums d'altres móns culturals, les nostres tradicions, nadalenques i d’altres, han trobat competidors. I els tres Reis Mags també topen amb la competència d'altres figures que els lectors poden endevinar fàcilment. Tinguem fe en la qualitat i la bondat -humana i també cristiana- d'aquestes tradicions nostres. No defugim l'obertura a aquest món tan divers, però hem de ser lúcids, comparar allò que ens arriba amb allò que és més nostre i estimar-ho. I no substituir-ho per altres coses, si aquestes no tenen la qualitat cultural i espiritual de les nostres tradicions.
Sobretot no oblidem l'ànima d'aquestes tradicions i el que fou el seu nucli inspirador, que és la fe en el Déu que és amor i que és l'origen de tot; el Déu que se'ns ha fet proper en Jesucrist, el Fill de Déu fet home per donar-nos una plenitud de vida en aquest món i en el món futur.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa