La intervenció més vibrant del papa Francesc a la JMJ de Cracòvia va ser, sens dubte, la seva al·locució en la Vetlla de Pregària del dissabte. Ens hi trobàvem reunits amb joves de diferents parts del món, més d’un milió i mig, conscients del dolor i de les situacions de guerra que es pateixen a molts indrets; un sofriment i un dolor que no són anònims, sinó que estan encarnats en persones i històries concretes. No pot haver-hi persones anònimes, ni ciutats anònimes, ni països anònims. En el món hi ha odi, violència, terror. A vegades ens toca patir-los. Però el papa ens exhorta a no respondre al mal amb el mal. Ens convida a no cridar contra ningú, a no destruir, perquè no es pot vèncer l’odi amb més odi, la violència amb més violència, el terror amb més terror. La nostra resposta a aquest món en guerra ha de ser la fraternitat, la unitat, la comunió, la família.
El Sant Pare ens va proposar l’episodi de Pentecosta com la icona que representa millor la situació actual i el futur al que estem cridats. Els apòstols estaven tancats per por. Vingué l’Esperit Sant i els impulsà a una aventura que mai no s’haurien imaginat. Nosaltres, actualment, també experimentem la por; pot ser la por als perills i dificultats que ens envolten o la por a les nostres pròpies limitacions i carències. Una por que ens pot portar a tancar-nos que ens pot paralitzar i conduir-nos fàcilment a refugiar-nos en el sofà, és a dir, en les nostres zones de confort, o a refugiar-nos en les noves tecnologies, etc. Mentrestant, d’altres decideixen el futur per nosaltres.
En aquest context podem preguntar-nos què hem vingut a fer en el món. D’entrada hem de dir que no hi hem vingut a vegetar, a quedar-nos atrapats en el consumisme, perdent la llibertat. Ben al contrari, hem de defensar la nostra llibertat. Hem vingut a deixar petjada . Jesús és Senyor del risc, del sempre més enllà. Per a seguir Jesús cal tenir una quota de valentia. Ens convida a canviar els àmbits de l’economia, el pensament, la política,el món sencer, encomanant alegria. Ens implica, ens dóna la responsabilitat que hem d’exercir compartint la nostra vida amb els germans; i és aleshores quan s’ha de produir un canvi en nosaltres. Aquest és el secret que tots estem cridats a experimentar. Déu, malgrat els nostres pecats i limitacions, espera quelcom de nosaltres. Déu vol i el món d’avui necessita que siguem protagonistes de la història, vol que deixem petjada. La història ens demana avui que defensem la nostra dignitat i no deixem que siguin d’altres els qui decideixen el nostre futur.
Per a deixar petjada, per a ser protagonistes de la història, és precís que no fixem l’atenció en allò que ens divideix, en allò que ens separa. No manquen veus que pretenen fer-nos creure que tancar-nos és la millor manera de protegir-nos d’allò que ens fa mal. Avui necessitem conviure en la diversitat, en el diàleg, en compartir la varietat de cultures, no com una amenaça, sinó com una oportunitat. I els joves són una oportunitat per al futur. Hem de tenir valentia per a construir ponts i no aixecar muralles. Hem de transitar pels camins de la fraternitat.
El papa Francesc va acabar dient: “Avui Jesús, que és el camí, et crida a tu, a tu, a tu a deixar la teva petjada en la història. Ell, que és la vida, et convida et convida a deixar una petjada que ompli de vida la teva història i la de tants d’altres. Ell, que és la veritat, et convida a abandonar els camins del desencontre, la divisió, i la manca de sentit”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa