Un cop passat l’estiu tornem de nou a la vida ordinària i comença un nou curs que és ja el desè de la nostra diòcesi de Terrassa. Encara estem –com institució- en la infància; és a dir, en els començaments, quan es té gairebé tota la vida per davant. Espero que segueixi acompanyant-nos la gràcia i la il·lusió dels orígens.
Els primers mesos d’aquest curs estaran marcats per la celebració de l’Any de la Fe, que es clourà amb l’any litúrgic actual, el 24 de novembre. A més el Papa Francesc ha publicat la seva primera encíclica, Lumen fidei -“La llum de la fe”- que es va fer pública el 5 de juliol passat. S’ha dit que és una “encíclica a quatre mans”. Benet XVI ja tenia en preparació un text sobre la fe, destinat a completar la trilogia dedicada a les tres virtuts anomenades “teologals”, perquè tenen a Déu per objecte i per motiu. La seva renúncia va deixar aquesta encíclica en suspens i Benet XVI la posà a mans del seu successor, per si podia ser-li útil. El Papa Francesc va tenir un detall nou –i no pas petit- de delicadesa amb el seu antecessor: “Li ho agraeixo de tot cor –escriu el Papa Francesc en la introducció al text- i, en la fraternitat de Crist, assumeixo el treball preciós, afegint algunes aportacions al text”.
“L’ofereixo amb alegria a tot el poble de Déu” va dir l’actual pontífex dos dies més tard, durant la pregària dominical de l’Angelus. Avui necessitem d’una manera especial anar a allò essencial de la fe cristiana, aprofundir-hi i confrontar-la amb les problemàtiques actuals”.
Em proposo dedicar alguns comentaris a aquest document en el qual el Papa realitza la seva funció essencial: confirmar els seus germans i germanes en la fe. El Papa, sigui qui sigui, és sempre Pere que ens convida a confessar Jesucrist com el Fill del Déu viu, com aquell que és el nostre Senyor i Salvador.
Convido, doncs, tothom a llegir i meditar aquesta encíclica. És una de les feines que podem fer en allò que resta de l’Any de la Fe. D’una manera especial, us convido a reflexionar sobre el capítol quart; de fet és el de caire més pràctic del text. M’ha agradat molt l’apartat que tracta de “la fe i el bé comú” que inclou els números 50 i 51 del text. La fe és un factor del bé comú: no sols de la persona que s’obre a la fe sinó també de la mateixa societat on viuen els creients. “La fe –diu el Papa- revela fins a quin punt poden ser sòlids els vincles humans quan Déu es fa present enmig d’ells”.
“La llum de la fe –diu també el papa Francesc- es posa al servei concret de la justícia, del dret i de la pau. La fe permet de valorar la riquesa de les relacions humanes, la seva capacitat de mantenir-se, de ser fiables, d’enriquir la vida en comú”. Joan XXIII, en l’encíclica tan recordada Pacem in terris, ens donà un exemple de posar la fe al servei de la pau, de la justícia i del dret. Serà bo que l’imitem, cadascú en l’àmbit de les seves responsabilitats personals.
En aquest apartat l’encíclica inclou una afirmació que remet a l’esperit i a la lletra del Concili Vaticà II, en especial a Gaudium et Spes: “La fe –diu- no ens aparta del món ni és aliena als afanys concrets dels homes del nostre temps”. Gràcies a Déu són molts els cristians i cristianes que mostren amb fets la veritat d’aquesta afirmació.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa