Desmond Tutu i el canvi climàtic

El bisbe anglicà Desmond Tutu, de Sud-àfrica, bisbe emèrit de Ciutat del Cap, ha estat notícia entre nosaltres perquè se li ha va concedir el Premi Internacional Catalunya 2014, atorgat per la Generalitat i que va rebre el passat 3 de juny. Amb Nelson Mandela –mort recentment-, el bisbe Tutu ha estatun dels líders que van promoure pacíficament la superació d’aquell apartheid, que oprimia els negres der Sud-àfrica. Per aquest fet obtingué el premi Nobel de la Pau el 1984.

 

El bisbe emèrit del Cap, davant del reescalfament de la terra, ha arribat a dir això: “El `problema del canvi climàtic representa ara una amenaça encara més gran  que la que va ser per a nosaltres l’apartheid. L’augment de temperatura al planeta podria esdevenir la causa principal de sequeres i mancances que podrien en un futur pròxim afectar greument milions d’africans”.

 

Ho digué dirigint-se als fidels cristians i a tots els ciutadans de Sud-àfrica: “Necessitem el vostre ajut per mantenir el planeta temperat”. I encara va afegir: “No podem permetre que ens vingui tot això, encara que molts de nosaltres davant de tan enorme amenaça ens sentim mancats de forces i alcem les mans pensant que no hi ha manera de modificar la situació. No ens podem quedar aturats.”

 

A la ciutat de Durban hi va haver del 28 de novembre al 9 de desembre del 2011 una trobada sobre el canvi climàtic que va aplegar moltes persones interessades en el tema. Hi va haver una bona representació d’altres països africans. Dos-cents activistes ecologistes van organitzar una marató: una Ride for Climate Justice (Marxa per una justícia climàtica, o sigui, per un clima més just).

 

A més de prendre’n consciència, podem fer els ciutadans quelcom per ajudar a plantejar i posar mesures correctores de l’escalfament de la terra? Escoltem el bisbe Desmond Tutu que ens diu: “Als temps de l’apartheid, ens semblava un repte enorme fer caure aquell règim, que, no obstant, vam fer desaparèixer gràcies a la gran mobilització; ara tenim necessitat de la mateixa passió i determinació per afrontar el problema del canvi climàtic”.

 

Què podem fer? Adoptar, en tota circumstància, una manera de viure respectuosa amb l’ambient i mantenir la recerca i la utilització  d’energies adequades que salvin el patrimoni de la creació i no comportin perill per a l’home han de ser prioritats per als cristians i per a tots els homes i dones de bona voluntat. Sant Joan Pau II, a una de les seves encícliques socials (Sollicitudo rei socialis) va escriure que “fer ús de les coses naturals com si fossin inexhauribles, amb un domini absolut, posa en perill seriosament la seva disponibilitat”. És a dir, s’imposa, en tots els àmbits –i en especial en la relació de la persona humana amb el medi ambient- una ètica de la responsabilitat i de l’austeritat.

 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

 

Bisbe de TerrassaEl bisbe anglicà Desmond Tutu, de Sud-àfrica, bisbe emèrit de Ciutat del Cap, ha estat notícia entre nosaltres perquè se li ha va concedir el Premi Internacional Catalunya 2014, atorgat per la Generalitat i que va rebre el passat 3 de juny. Amb Nelson Mandela –mort recentment-, el bisbe Tutu ha estatun dels líders que van promoure pacíficament la superació d’aquell apartheid, que oprimia els negres der Sud-àfrica. Per aquest fet obtingué el premi Nobel de la Pau el 1984.

 

 

El bisbe emèrit del Cap, davant del reescalfament de la terra, ha arribat a dir això: “El `problema del canvi climàtic representa ara una amenaça encara més gran  que la que va ser per a nosaltres l’apartheid. L’augment de temperatura al planeta podria esdevenir la causa principal de sequeres i mancances que podrien en un futur pròxim afectar greument milions d’africans”.

 

Ho digué dirigint-se als fidels cristians i a tots els ciutadans de Sud-àfrica: “Necessitem el vostre ajut per mantenir el planeta temperat”. I encara va afegir: “No podem permetre que ens vingui tot això, encara que molts de nosaltres davant de tan enorme amenaça ens sentim mancats de forces i alcem les mans pensant que no hi ha manera de modificar la situació. No ens podem quedar aturats.”

 

A la ciutat de Durban hi va haver del 28 de novembre al 9 de desembre del 2011 una trobada sobre el canvi climàtic que va aplegar moltes persones interessades en el tema. Hi va haver una bona representació d’altres països africans. Dos-cents activistes ecologistes van organitzar una marató: una Ride for Climate Justice (Marxa per una justícia climàtica, o sigui, per un clima més just).

 

A més de prendre’n consciència, podem fer els ciutadans quelcom per ajudar a plantejar i posar mesures correctores de l’escalfament de la terra? Escoltem el bisbe Desmond Tutu que ens diu: “Als temps de l’apartheid, ens semblava un repte enorme fer caure aquell règim, que, no obstant, vam fer desaparèixer gràcies a la gran mobilització; ara tenim necessitat de la mateixa passió i determinació per afrontar el problema del canvi climàtic”.

 

Què podem fer? Adoptar, en tota circumstància, una manera de viure respectuosa amb l’ambient i mantenir la recerca i la utilització  d’energies adequades que salvin el patrimoni de la creació i no comportin perill per a l’home han de ser prioritats per als cristians i per a tots els homes i dones de bona voluntat. Sant Joan Pau II, a una de les seves encícliques socials (Sollicitudo rei socialis) va escriure que “fer ús de les coses naturals com si fossin inexhauribles, amb un domini absolut, posa en perill seriosament la seva disponibilitat”. És a dir, s’imposa, en tots els àmbits –i en especial en la relació de la persona humana amb el medi ambient- una ètica de la responsabilitat i de l’austeritat.

 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa