Dia del Seminari II: És qüestió de confiança

No manquen motius per caure en el desconcert i fins i tot en el desànim en comprovar que en el nostre occident ric es perd el sentit de Déu, així com també la fe, i ens trobem en una mena de sequera vocacional progressiva i imparable. Si ens costa de presentar el missatge de l’Evangeli, quant més difícil resulta fer una proposta vocacional. Però més enllà de les aparences i de les nostres constatacions, hem de tenir una certesa clara: la iniciativa és de Déu, i Déu continua cridant. En segon lloc, l’Església te capacitat de suscitar, acompanyar i ajudar a discernir a les persones en la resposta. En tercer lloc, calen testimonis de vida sacerdotal amb identitat clara i una vida exemplar.

La finalitat del nostre treball vocacional amb nens i joves consisteix a propiciar el clima adequat perquè tinguin una trobada amb Crist, una experiència profunda de fe que doni una nova orientació a la seva existència. Una experiència que els dugui a cercar la perfecció que el Senyor els ofereix participant també en la vida de la comunitat i en el compromís en l’acció evangelitzadora de l’Església en favor de l’ésser humà i de la societat. Aquesta vocació a la santedat en el seguiment de Jesucrist s’especifica en diverses vocacions laicals i d’especial consagració: ministeri sacerdotal, vida consagrada, vocació missionera i vocació matrimonial. Hem d’ajudar a descobrir a cada jove el camí concret pel qual el Senyor el crida, i aquí s’obre un apartat molt important perquè és en aquest itinerari de maduració de la fe, quan el jove pot descobrir la seva vocació sacerdotal.

La nostra tasca consistirà a sembrar, acompanyar el creixement i ajudar a discernir. Una sembra oportuna i confiada, abonada amb l’oració personal i amb l’oració de tota l’Església. Una sembra que comença pel testimoni de vida dels propis sacerdots, el testimoni que brota d’una vida de plenitud i goig en el Senyor, i per una proposta vocacional sense complexes ni reserves. Després vindrà l’acompanyament ple de paciència i de respecte, perquè estem trepitjant terreny sagrat. En aquest acompanyament procurarem que el jove vagi creixent en el seu coneixement de Déu, en la seva capacitat d’estimar i d’actuar en correspondència a l’amor rebut de Déu. Per últim, ajudar a discernir, a descobrir la voluntat de Déu en la vida de la persona concreta de tal manera que doni una resposta confiada a la crida de Déu.

Hem de confiar que l’amo del sembrat no permetrà que manquin a l’Església segadors per als seus camps. La iniciativa és seva, i és seu l’interès principal. Per part nostra cal que col·laborem amb generositat i encert. Hem de fomentar la consciència d’aquesta realitat en els nens, adolescents i joves, en els pares i en els educadors, en els pastors i en els sacerdots, en els consagrats i en tot el poble de Déu. Es tracta d’escoltar amb nitidesa i acollir amb confiança la paraula del Senyor, qui ens diu una i altra vegada: “No tingueu por”.

És de summa importància que ens impliquem tots intensament: pastors, sacerdots, pares, catequistes, educadors, consagrats, tots units en oració profunda, amb dedicació generosa, amb imaginació i creativitat per al treball de promoció vocacional de tal manera que aquests joves als qui el Senyor segueix cridant a aquest ministeri descobreixin i valorin el do immens que suposa aquesta elecció en ordre a la santificació personal, a l’edificació de l’Església i a la transformació del món.

Que Maria, Mare i Mestra, ens guiï en el camí. Que el Senyor ens beneeixi amb abundants vocacions.