Aquests propers dies –amb la festa de Tots Sants i la commemoració de Tots els Fidels Difunts- són dates que tenen una àmplia ressonància popular i que creen un ambient impregnat de sentiment religiós. Són dies per al record, en què es fan presents en el nostre esperit l'afecte, les arrels i el records familiars. Però també –i sobretot- en aquests dies som invitats a reviure en la nostra ànima la fe i l'esperança cristianes. Per aquest motiu, fem bé d'unir la visita als cementiris i a les tombes dels nostres éssers estimats amb la pregària. El que celebrem sempre, i especialment aquests dies, és la vida –la Vida que Crist és i que ens ha volgut comunicar- i no la mort, ja que creiem en Jesucrist, que ha ressuscitat i que està present entre nosaltres, sobretot per mitjà del sagrament de l'eucaristia. Mirem de viure-ho, especialment en aquest Any de l'Eucaristia, llegint amb atenció la carta apostòlica que el Sant Pare ha publicat aquests dies passats i que ha titulat significativament Mane nobiscum, Domine -"Queda't amb nosaltres, Senyor". L'eucaristia és el record de la Passió del Senyor, és el cim de la gràcia que ens és donada en la nostra vida mortal i és la penyora de la Vida futura.
Per això, la nostra oració d'aquests dies no pot quedar-se en el record ple de malenconia i tristesa en enyorar els éssers estimats que ens han deixat, sinó que sobretot és un record esperançat que expressa i continua la comunió amb els nostres germans difunts. "La fe ens ofereix la possibilitat d'una comunió amb els nostres germans ja difunts, en donar-nos l'esperança que posseeixen ja en Déu la vida veritable" (GS 18,2). La visita al cementiri, que etimològicament significa dormitori, per un costat renova la memòria dels familiars que descansen en el Senyor i a la vegada expressa la nostra esperança en Ell.
Des de la fe cristiana no s'evita el dolor, però es descobreix el gran valor de la vida de la persona humana i el creient identifica la vida futura, en la qual creu i espera, amb un Déu que és amor i que ens acompanya en el camí del nostre pelegrinatge de la vida. El fonament de la nostra esperança és Crist, que va morir i va ressuscitar per donar-nos vida eterna. Crist ressuscitat és la resposta vàlida als interrogants de la mort. I des de la nostra fe creiem que l'ésser humà ha estat creat per Déu per a un destí feliç, més enllà de les limitacions de la nostra vida terrenal.
Per això, especialment en aquests dies, donem gràcies a Déu per la fe, l'esperança i l'amor, i encomanem els nostres germans difunts a la gràcia i a l'amor de Déu. Per això esperem retrobar-nos amb ells en la casa del Pare, on ja no hi ha ni mort ni malaltia, i repetim amb Sant Pau: "Quan aquest cos corruptible s'haurà revestit d'allò que és incorruptible, i aquest cos mortal s'haurà revestit d'immortalitat, llavors es complirà el que diu l'Escriptura: 'La victòria ha engolit la mort'. Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló?... Donem gràcies a Déu, que ens concedeix la victòria per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre" (1Co 15,54-57). I finalment podem dir amb l'Església: "Perquè en Crist se'ns obre l'esperança d'una resurrecció gloriosa. Perquè la mort, Senyor, no destrueix la vida dels qui creuen en vós, tan sols la transforma, i quan se'ls desfà la casa de l'estada terrenal en troben una altra d'eterna al cel." Prego a Déu pels difunts de tota la nostra diòcesi i desitjo que aquesta esperança us acompanyi sempre, però d'una manera especial en aquests dies del començament del mes de novembre.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
Per això, la nostra oració d'aquests dies no pot quedar-se en el record ple de malenconia i tristesa en enyorar els éssers estimats que ens han deixat, sinó que sobretot és un record esperançat que expressa i continua la comunió amb els nostres germans difunts. "La fe ens ofereix la possibilitat d'una comunió amb els nostres germans ja difunts, en donar-nos l'esperança que posseeixen ja en Déu la vida veritable" (GS 18,2). La visita al cementiri, que etimològicament significa dormitori, per un costat renova la memòria dels familiars que descansen en el Senyor i a la vegada expressa la nostra esperança en Ell.
Des de la fe cristiana no s'evita el dolor, però es descobreix el gran valor de la vida de la persona humana i el creient identifica la vida futura, en la qual creu i espera, amb un Déu que és amor i que ens acompanya en el camí del nostre pelegrinatge de la vida. El fonament de la nostra esperança és Crist, que va morir i va ressuscitar per donar-nos vida eterna. Crist ressuscitat és la resposta vàlida als interrogants de la mort. I des de la nostra fe creiem que l'ésser humà ha estat creat per Déu per a un destí feliç, més enllà de les limitacions de la nostra vida terrenal.
Per això, especialment en aquests dies, donem gràcies a Déu per la fe, l'esperança i l'amor, i encomanem els nostres germans difunts a la gràcia i a l'amor de Déu. Per això esperem retrobar-nos amb ells en la casa del Pare, on ja no hi ha ni mort ni malaltia, i repetim amb Sant Pau: "Quan aquest cos corruptible s'haurà revestit d'allò que és incorruptible, i aquest cos mortal s'haurà revestit d'immortalitat, llavors es complirà el que diu l'Escriptura: 'La victòria ha engolit la mort'. Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló?... Donem gràcies a Déu, que ens concedeix la victòria per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre" (1Co 15,54-57). I finalment podem dir amb l'Església: "Perquè en Crist se'ns obre l'esperança d'una resurrecció gloriosa. Perquè la mort, Senyor, no destrueix la vida dels qui creuen en vós, tan sols la transforma, i quan se'ls desfà la casa de l'estada terrenal en troben una altra d'eterna al cel." Prego a Déu pels difunts de tota la nostra diòcesi i desitjo que aquesta esperança us acompanyi sempre, però d'una manera especial en aquests dies del començament del mes de novembre.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa