Aemiliana Lóhr, monja benedictina alemanya, en un dels comentaris més profunds que s’han escrit sobre la setmana santa, recomana entrar en la celebració d’aquests dies amb un esperit de pau interior i de recolliment. Fa servir la imatge d’un vaixell que entra al port després d’un llarg viatge. Aplicada a la setmana santa, es tracta de viure uns dies de pau i serenitat després de les setmanes quaresmals que s’han caracteritzat pel treball, l’esforç, l’ascesi. Ara ha arribat el moment de descansar en la passió de Crist, és a dir, reposar en el pensament de l’amor de Déu que és a l’origen de tots els esdeveniments que commemorem en aquesta setmana: “Déu estima tant el món que, ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna (Jn 3,16).
Aquesta setmana és la més important de l’any per als cristians perquè en ella commemorem els esdeveniments centrals de la nostra Redempció: la passió, mort i resurrecció de Crist; són dies propicis per a meditar el nucli central de la nostra fe que les diferents celebracions ens aniran presentant. Quan el divendres sant contemplem el misteri de la passió i mort en creu veiem abans que tot un signe dolorós i ens hem de preguntar què ens vol comunicar Déu a través de l’eloqüència del Crucificat, què ens revela en el signe de la creu. La Creu és la revelació suprema de l’amor de Déu. En les nostres relacions humanes, l’amor es revela especialment en el dolor que hom sofreix a favor d’aquells que estima. És cert que també es pot manifestar amb paraules, amb gestos, amb regals a la persona estimada, però aquestes manifestacions poden ser equívoques. El signe inequívoc de l’amor és justament el dolor, el sofriments a favor de la persona estimada. Aquí és molt difícil que s’hi barregin els enganys.
Aquests dies contemplarem també que la vida de Crist no acaba a la creu. És ressuscitat pel Pare i arriba fins a nosaltres com a principi i fonament de la nostra pròpia resurrecció. Descobrirem que l’amor redemptor de Déu és més fort que la mort i que la resurrecció de Crist obre per a tota la humanitat un futur de vida i esperança. Ell és el primer que ha ressuscitat d’entre els morts i ha obtingut la vida definitiva que també ens espera a nosaltres. La mort no té l’última paraula, i la guerra, la fam, la malaltia, etc, no constitueixen l’últim horitzó de la vida humana perquè Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres. Naixem a la vida de Crist ressuscitat per mitjà del baptisme i des d’aleshores hem de cercar les coses “de dalt”.
La resurrecció de Crist és el fonament de la resurrecció dels homes: “Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts. Tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist” (1 Cor 15,21-22). El món sencer participarà un dia de la glòria de Crist ressuscitat. La resurrecció és l’esdeveniment clau de la història humana. Un esdeveniment que s’insereix en la nostra història i al mateix temps la modifica radicalment, perquè anticipa en Crist la victòria final. Que el Senyor ens concedeixi viure aquesta setmana amb pau i serenitat, contemplant els misteris de la nostra fe, amb el ferm propòsit de correspondre a l’immens amor de Déu.
+ Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa