Donar vida i sembrar esperança

      Avançant en la celebració de la Pasqua, la litúrgia d’aquest diumenge ja ens invita a contemplar l’acció de l’Esperit Sant en l’Església i en el món. Aquest any hauríem de fer un especial esforç, al nostre bisbat, per preparar-nos i per celebrar la Pentecosta amb una renovada consciència de l’acció de l’Esperit Sant, que actualitza en la vida dels deixebles la paraula i l’acció de Jesús ressuscitat.

      La raó és que la nostra diòcesi acull enguany la celebració de l’Aplec de l’Esperit, una trobada de joves cristians de les nostres terres que aquest any se celebra a la ciutat de Terrassa i que té com a lema “Amb vosaltres cada dia”. I precisament en la seva doble dimensió. Amb nosaltres cada dia hi és Jesús i també el seu Esperit Sant, que ens ajuda a veure el Ressuscitat en els fets de la vida de cada dia.

      L’espiritualitat cristiana és una espiritualitat de l’Encarnació. L’Esperit Sant és el qui va actuar en l’Encarnació del Fill de Déu. I qui actuà poderosament en la resurrecció de Jesús, el crucificat que viu per sempre. L’Esperit Sant és també qui actua en l’Església i en la vida del món.

      Els cristians estem cridats a descobrir i a viure la presència de Déu enmig de la vida, no pas fora de la realitat. L’espiritualitat de l’Encarnació dóna una característica de realisme a tota l’espiritualitat cristiana. No necessitem apartar-nos de la realitat de la vida de cada dia per viure la presència del Senyor i del seu Esperit Sant.

      “¿Per què busqueu entre els morts aquell que viu?”, se’ns deia la nit de Pasqua. És una invitació a mirar el Crist com el Vivent i a mirar les persones que ens envolten amb ganes de trobar-hi vida, fins i tot enmig dels seus sofriments.

      El sofriment acompanya sempre la nostra vida en aquest món. El problema és saber descobrir el seu sentit i fins i tot la seva fecunditat.  Per això és molt necessària una espiritualitat pasqual. Sempre he pensat que aquesta espiritualitat a la vegada realista i pasqual queda admirablement expressada en la pregària final de l’Àngelus que diu així: “Infoneu, Senyor, la vostra gràcia en el nostres cors, i feu que els qui, per l’anunci de l’àngel, hem conegut l’Encarnació de Jesucrist, el vostre Fill, siguem conduïts, per la seva passió i la seva creu, a la glòria de la resurrecció”.

      Els sofriments de la nostra vida personal i comunitària, poden ser fecunds si els vivim amb un esperit pasqual. Això és especialment important en l’atenció pastoral als malalts, a les persones incapacitades de participar en els actes de les comunitats cristianes i en general als ancians. El nostre bisbat, en el seu Pla pastoral, recomana que a les parròquies hi hagi un equip de voluntaris que amb els mossens tinguin cura de la visita als malalts i als ancians, tant en les seves llars com en les residències i els hospitals. Em consta que es treballa força en aquest sentit amb l’ajut també de religiosos, religioses i laics.

      Aquest és un dels serveis més importants que l’Església està cridada a fer. Ens ho recorda el lema de la Pasqua del Malalt d’aquest any, que celebrem en aquest sisè diumenge de Pasqua: “Donant vida, sembrant esperança”. Donant la vida del Crist; sembrant l’esperança que l’Esperit Sant posa en el cor dels creients.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa


+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa