En el meu anterior comentari em vaig referir a un problema que considero essencial davant del nou curs: suscitar el sentit de Déu i la fe en els homes d’avui, que és la línia directriu del pontificat de Benet XVI, qui ben aviat ens visitarà a Santiago de Compostel·la i a Barcelona. Avui, a la vista de la crisi econòmica en la que ens trobem, desitjo suggerir la necessitat de dos actituds que em semblen indispensables per als cristians i per a les parròquies, comunitats i obres cristianes e general durant el curs que estem començant: l’austeritat i la solidaritat.
Qui segueix l’actualitat del món i d’Europa sap que la crisi econòmica que estem vivint, amb una gran corrua de dolor i d’angoixa en moltes famílies, no serà fàcilment superada. Sembla que a la nostra rica Europa li ha arribat l’hora de l’austeritat i de no pocs sacrificis. Els països europeus més acreditats en les seves finances no dubten a prendre decisions en aquest sentit, per doloroses que siguin, i fins i tot encara que siguin costoses electoralment. La crisi constitueix el que el Concili Vaticà II qualificà com “els signes dels temps”. La crisi és sens dubte un signe del nostre temps.
Davant d’ell, s’imposa que els cristians recuperem la virtut de l’austeritat i donem exemple d’ella en totes les nostres activitats. I amb l’austeritat, la solidaritat. Són dos grans reptes que ens planteja aquest curs.
Tot llegint un diari catòlic, em va sorprendre aquest titular: “”Tan sols una economia solidària ens podrà ajudar a sortir de la crisi”. Era una entrevista a un antic banquer, el senyor Claude Alphandéry, president d’honor d’una empresa anomenada “France active”, defensor i promotor de les anomenades “empreses solidàries” i que veu en l’economia solidària un “necessari factor de regulació del sistema capitalista”.
Que el lector em permeti traduir la seva resposta a la pregunta: Unes finances solidàries poden ajudar-nos veritablement a sortir de la crisi? “Davant la crisi actual –diu aquest banquer solidari- molts dirigents, tant d’esquerres com de dretes, estan convençuts que es podrà regular el sistema dictant lleis i reglaments. En realitat, només les regles no serviran per a combatre la desmesura pròpia del capitalisme financer. No sortirem de la crisi sense un moviment fort d’empreses solidàries que desenvolupin un sentit ètic, un govern democràtic i que, per les seves pràctiques i valors, serveixin d’exemple per a influir dins la societat i obligar-la a prendre altres actituds. Són necessaris uns contra-poders. L’economia solidària és un factor del sistema capitalista. El que m’alegra és comprovar que emergeixen actualment innombrables iniciatives que manifesten la voluntat de viure d’una altra manera”.
Fins aquí la citació d’aquest banquer que no dubto a qualificar de profundament cristià. Perquè ens invita a ser austers i a ser solidaris. I acaba amb una actitud que em sembla molt exemplar, amb una actitud d’esperança. Si un dia sortim de la crisi més austers i més solidaris, en les actituds personals i en les pràctiques de les institucions, tant públiques com privades, aquesta crisi no haurà estat inútil. Esperem-ho.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa