Dos nous doctors de l’Església

El 27 de maig passat, solemnitat de la Pentecosta, a l’hora de la pregària de l’Angelus, el Papa Benet XVI va fer un anunci que era molt esperat, especialment al nostre país. Va comunicar que el 7 d’octubre vinent, el dia que a Roma s’obrirà l’assemblea ordinària del Sínode dels Bisbes, proclamarà dos nous doctors de l’Església universal: Sant Joan d’Àvila i Santa Hildegarda de Bingen.

 

La decisió de declarar Sant Joan d’Àvila doctor de l’Església el Papa ja la va anunciar a Madrid, durant la passada Jornada Mundial de la Joventut, però fins ara no havia comunicat la data.

 

D’aquesta manera un home i una dona accedeixen al grup reduït dels grans mestres de la fe, que és el que significa el títol de “doctor de l’Església universal”. Es tracta d’un títol que és donat per tradició o per decisió de la Santa Seu a escriptors eclesiàstics que han destacat tant per la santedat de vida –de fet, els dos nous doctors ja van ser canonitzats fa anys- com per la importància i l’ortodòxia de la seva obra original.

 

¿Quin és el significat del reconeixement d’aquests dos nous “doctors”? Sant Joan d’Àvila –anomenat també “el mestre Àvila”- fou un escriptor espiritual espanyol destacat, que visqué entre el 1500 i el 1569. És un representant de la reforma en el si de l’Església Catòlica. És una figura destacada del Segle d’Or i es va relacionar amb les grans figures del seu temps, com Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu.D’una manera especial va donar a Santa Teresa de Jesús seguretat sobre l’ortodòxia i la fecunditat dels seus camins espirituals.

 

Sant Joan d’Àvila publicà l’any 1556 un tractat espiritual en forma de comentari d’un verset del salm 44, Audi filia, que semblà sospitós a la Inquisició. El 1574 se’n va publicar una edició retocada. A més d’escriptor, Joan d’Àvila fou un gran apòstol, un evangelitzador; es conegut com “l’apòstol d’Andalusia”. Home espiritual i reformador, la seva proclamació com a doctor a l’inici del Sínode sobre la NovaEvangelització tendeix a proposar-lo com a inspirador de l’evangelització contemporània. És molt significatiu aquest pensament seu que s’ha divulgat molt els darrers mesos: “Que tots sàpiguen que el nostre Déu és amor”. Pensament molt proper al tema central de la primera encíclica de Benet XVI, amb el títol “Déu és amor”.

 

 

Hildegarda de Bingen és una monja benedictina de l’època medieval. Visqué entre 1098 i 1179.Primer fou monja i priora del monestir benedictí de Disenberg, a Renània, i més tard del monestir de Rupertsberg, prop de Bingen, no lluny del Rhin.

 

Fou una dona polifacètica, experta en humanitats i també en medicina i ciències experimentals. Tampoc oblidà la música i fou compositora. Ens ha deixat escrits espirituals, que han merescut de formar part de la biblioteca de clàssics del cristianisme cristians editada per la Facultat de Teologia de Catalunya.

 

El doctorat d’Hildegarda de Bingen mostra també un desig de reconèixer els mèrits  de la dona en la història del pensament cristià. Els “doctors de l’Església” són uns quaranta aproximadament. Entre ells, fins aPau VI, no hi havia cap dona. Pau VI n’introduí dues entre els grans mestres: Santa Teresa de Jesús i Santa Caterina de Siena. Va ser el beat Joan Pau II qui va afegir-hi el nom de Santa Teresa de l’Infant Jesús. I ara Benet XVI hi afegirà una altra dona. Podem pensar que no serà la darrera.

 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa