El camí de la Setmana Santa

Amb el diumenge de Rams comencem la celebració de la Setmana Santa d’aquest any 2012. La Setmana Santa és un camí, és un itinerari que estem cridats a viure amb tota la intensitat de la nostra fe. L’iniciem aquest diumenge acompanyant el Senyor en la seva pujada a Jerusalem. I l’aclamarem com aquella multitud entusiasta que exclamava: “¿Hosanna! ¡Beneït el qui ve en nom del Senyor! ¡Beneït el Regne que arriba, el del nostre pare David!” La benedicció i la processó de les palmes ens recorda l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem i aquell acolliment entusiasmat que tingué per part de gent bona i senzilla. Nosaltres actualitzem aquell esdeveniment i també aclamem i acompanyem el Senyor amb sentiments d’entusiasme i d’alegria.

 Jesús arriba a Jerusalem aclamat com a Messies, però ell durà a terme la seva missió –la que el Pare li ha encomanat- pel camí del servei, del lliurament, de la immolació de si mateix a la creu. Així l’hem contemplat des de l’inici de la Quaresma. El diumenge de Rams s’uneixen l’alegria de la benedicció de les palmes amb el dramatisme de la lectura de la Passió. Pel que fa a l’alegria de les palmes, permeteu-me que faci una crida als infants i als joves. Ells, segons la tradició, van ser molt presents en l’acolliment joiós a Jesús. Jo els convido a fer-se presents també aquest diumenge en la celebració que marca el pòrtic dela Setmana Santa. No hi falteu, benvolguts infants i joves, a aquest acte de lloança i d’agraïment a Jesús.

 En el camí de la Setmana Santa, el Dijous Sant ens porta fins el Cenacle, on el Senyor celebra el Sopar pasqual amb els seus deixebles. La litúrgia d’aquest dia conté, com a elements centrals la institució de l’Eucaristia, el manament de l’amor fratern, la institució del sacerdoci ministerial i l’actitud de servei als germans. Rememorar el gest que feu Jesús de rentar els peus als deixebles és, per a tots els cristians, un compromís i una invitació a preguntar-nos si fem, en l’Església i en el món, aquell servei que el Senyor ens ha confiat d’acord amb la vocació i l’estat de cadascú de nosaltres. El Dijous Sant és un dia de gran emoció espiritual.

 L’itinerari espiritual d’aquests dies ens porta el Divendres Sant prop de la creu de Jesús. Una creu que adorem meditant la Passió del Senyor. Jesús accepta la voluntat del Pare i es lliura per la salvació de tots els homes. Aquest dia meditem i agraïm  que Déu mateix ha assumit el dolor humà en el seu Fill, fent-lo  instrument de salvació. Adorem la creu, perquè és la nostra única esperança i perquè sabem que la creu de Crist i la creu de tots els homes i de cadascun d’ells no és la darrera paraula de Déu sobre el món. La darrera paraula és la Resurrecció perquè la creu sempre culmina en la victòria. El Divendres Sant és un dia d’un gran dramatisme espiritual i d’una gran exigència. Se’ns invita –fins i tot amb la pràctica del dejuni i l’abstinència- a contemplar la mort de Crist per nosaltres i per tots els homes i a agrair-la.

 El Dissabte Sant és un dia per a la contemplació del camí de Jesús i la pregària, bo i esperant la notícia joiosa que Jesús viu per sempre  i és amb nosaltres per a donar-nos vida i esperança. Ho vivim en la celebració joiosa de la Vetlla pasqual i de la Pasqua de Resurrecció.

 Benvolguts diocesans: us demano que vulgueu unir-vos a les comunitats cristianes i que, en elles, vulgueu seguir aquest dies el camí de la setmana santa que és el camí que Jesús va fer per nosaltres.

+Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa