En el diumenge de la Santíssima Trinitat celebrem a l’Església el Dia “Pro Orantibus”, és a dir, la jornada de record, afecte i ajuda als homes i dones que han seguit la vocació monàstica, la vida claustral. Són els religiosos i religioses de vida contemplativa. Es mantenen amb el seu modest treball, però el seu ofici –podem dir-ho així- és la pregària, la pregària de lloança a Déu i la pregària d’intercessió per les necessitats dels seus germans i germanes, els homes i dones d’arreu del món.
En posar-me a redactar aquestes ratlles, i pensant en elles i ells, domina en el meu esperit un sentiment de gratitud. Desitjo agrair-los el seu sacrifici, la seva vocació, el servei que ens presten a tots. Germanes i germans, vosaltres sou els testimonis de que Déu és realment l’únic important, i estimar-lo, adorar-lo i servir-lo cadascú des del seu camí, des de la seva vocació. Però tots vosaltres ens ho dieu amb la vostra pròpia vida.
Gràcies pels sacrificis que heu fet i continueu fent per tots, en la profunda realitat de l’anomenada “comunió dels sants”.
Com a modest homenatge, desitjo transcriure una plana de la vida de la filòsofa jueva Edith Stein, canonitzada per Joan Pau II i que actualment és una de les patrones d’Europa. El seu nom religiós és Teresa Benedicta de la Creu. La seva professió religiosa és la de Carmelita descalça.
Només em referiré al moment del comiat de la seva mare, una gran dona, mare d’onze fills, vídua encara jove que dugué endavant el negoci de fustes del seu difunt espòs. Quan Edith es disposa a ingressar al Carmel de Colònia la seva mare té 84 anys. “Era totalment impossible tractar de fer-li-ho comprendre a la meva mare”, escriví Edith a la seva amiga Conrad-Martius. “Ella seguia en els seus tretze, i jo tant sols comptava amb la confiança en la gràcia de Déu i en la força de la nostra oració. M’hi ajudava d’alguna manera pensar que també la meva mare era creient i que continuava tenint una naturalesa resistent”.
Més tard, Edith escriví en el seu diari que el 12 d’octubre de 1933, dia del seu aniversari, acompanyà la seva mare al culte sinagogal “perquè desitjava estar amb ella el màxim de temps possible”. I prossegueix així: “La meva mare em demanà de retornar a casa tot caminant. Aproximadament tres quarts d’hora amb els seus 84 anys! Jo vaig haver d’avenir-me a la seva petició, doncs em vaig adonar que ella desitjava parlar amb mi sense que ningú no la destorbés”.
Edith recollí també els detalls d’aquell dia difícil: “Al final, restàrem soles a l’habitació la mare i jo... Llavors ella amagà el rostre entre les seves mans i trencà a plorar. Jo em vaig col·locar darrera de la seva cadira i vaig estrènyer el seu cap platejat contra el meu pit. Així restàrem un llarg temps, fins que em digué que volia ficar-se al llit. Vaig pujar amb ella a la seva cambra i l’ajudava a desvestir-se, per primer cop a la meva vida! Després em vaig asseure sobre el seu llit, fins que ella m’envià a dormir. Ben segur cap de les dues vàrem tancar un ull aquella nit”.
Dos dies després, el 14 d’octubre, entrava Edith Stein al Carmel de Colònia, del qual en sortiria amb la seva germana Rosa per traslladar-se a un Carmel d’Holanda, per tal de salvar-les de la persecució nazi contra els jueus. Com és sabut, aquest noble intent no tingué bon resultat. I Edith i la seva germana moriren a les cambres de gas d’Auschwitz l’agost del 1942. No tinc molt a afegir a aquesta plana tan humana i tant emotiva. Tan sols desitjo acabar així: Gràcies, germanes i germans de vida contemplativa, per tot el que heu ofert a Déu i pel que feu per tots. Reseu per tots nosaltres.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa