En el nostre caminar diocesà tenim com a referents tres esdeveniments eclesials molt importants per a l'Església universal i per a les Esglésies locals de Catalunya en el segle XX: el Concili Ecumènic Vaticà II, el Concili Provincial Tarraconense (CPT) i la carta apostòlica Novo Millennio Ineunte. També han inspirat el nostre Pla Pastoral Diocesà. Sobretot el Concili Vaticà II, convocat pel molt estimat Papa Joan XXIII, convertit en el full de ruta, al qual hauria de remetre's, en dècades posteriors, tota l'Església catòlica, en revisar-se interiorment i en projectar-se evangelitzant el món. Per això cal tornar sempre al Concili; cal rellegir i estudiar els textos, en la seva gènesi, en el seu desenvolupament temàtic i en la seva aplicació concreta.
Han passat més de quatre dècades i les noves circumstàncies històriques són diferents d'aquelles en les quals es va celebrar el Concili; aquestes circumstàncies imposen a l'Església nous reptes i desafiaments que han de ser tinguts en compte si l'Església catòlica -al ritme dels temps- vol seguir projectant la llum sempre vigent de l'Evangeli per a les generacions presents i futures.
L'any 1995 es va celebrar el darrer CPT i el seu eix inspirador i el de les conclusions aprovades és l'evangelització. I aquesta és una tasca sempre inacabada. De fet, el CPT va voler posar-se a l'escolta de l'Esperit Sant: "Esperit, què dius a les Esglésies de la Tarraconense?" El CPT fou un esforç per rellançar a la nostra terra l'impuls renovador del Vaticà II.
La fidelitat a aquest dos concilis ens demana, em sembla, que tot en l'Església estigui centrat en Jesucrist. Ens demana que, en aquests països nostres d'antiga cristiandat però de forta crisi de fe, tot en les nostres activitats -des de la preparació per al baptisme o la primera comunió i la confirmació fins a les gestions en el despatx parroquial- estigui sota la perspectiva i al servei de l'evangelització.
Cal que observem tres principis que varen estar molts presents en el Concili Vaticà II i també en el nostre CPT: el primat de la Paraula de Déu, la centralitat de l'Eucaristia, la solidaritat amb els pobres i marginats. Aquest darrer és un aspecte especialment actual, en què Benet XVI ha insistit en la seva carta encíclica Deus est caritas. Avui, entre nosaltres, aquesta exigència s'ha de manifestar sobretot amb els immigrants: he de donar gràcies a Déu per tot el que fan molts cristians i cristianes de casa nostra en l'acolliment dels immigrants, amb un desig de servei i d'inserció i d'integració social.
El Sant Pare Joan Pau, en l’exhortació apostòlica Novo Millennio Ineunte, ens donà unes pautes per al tercer mil·lenni de la història del cristianisme. En primer lloc, la santedat, com a perspectiva en la qual ha de situar-se el camí pastoral. Per a la pedagogia de la santedat, cal un cristianisme que es distingeixi sobretot per l'art de l'oració i per l'acceptació pràctica de la primacia de la gràcia, que ens ajuda a superar la temptació de pensar que els resultats depenen només de les nostres capacitats.
Joan Pau II ens va dir que el gran repte que tenim en el nou mil·lenni és fer de l'Església la casa i l'escola de comunió; promoure una espiritualitat de comunió i proposar-nos-la com a principi educatiu. En aquestes tres fonts es vol inspirar el Pla Pastoral del nostre bisbat. En tornarem a parlar, si Déu vol.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa