Comencem un nou Any Litúrgic amb el primer diumenge d'Advent. Temps d'esperança. Temps d'esperança en un món complex i ple de tensions motivades pels esdeveniments diaris en el present, i també per la incertesa davant el futur. Els cristians, que també formem part d'aquest món, participem tanmateix de la tensió, de la inquietud i dels neguits davant el futur de l'home i del món. Però per sobre de tot, "el cristià és l'home de l'esperança".
Per això hem de començar aquest nou temps d'Advent molt oberts a l'esperança, i aprofundint en els subratllats que la litúrgia de l'Església ens proposa. Quin seria el punt de partida per viure aquest temps litúrgic? El punt de partida és sens dubte el convenciment que necessitem ser salvats i el convenciment profund que Crist ve a salvar-nos. Enmig d'una societat que es va amarant d'una mentalitat científica que limita l'exercici de la raó a la racionalitat científica, una societat tecnològica i capaç de conquestes inimaginables fa pocs anys, una societat autosuficient que creu que no necessita salvació de res ni de ningú, enmig d'aquesta societat, nosaltres celebrem l'Advent i celebrem la vinguda de Jesucrist que ve a salvar-nos.
La disposició fonamental i la virtut que s'ha d'exercitar és l'esperança. Advent significa vinguda, la vinguda del Senyor. Ens preparem per commemorar en el Nadal l'inici de la seva vinguda: l'Encarnació, el Naixement, el seu pas per la terra. Però Jesús no ens ha deixat mai. S'ha quedat en aquest món de diferents formes: a l'Eucaristia, a l'Església, en els pobres, en els esdeveniments, en el cor dels fidels. I vindrà a cadascú d'una forma definitiva a l'hora de la mort, i finalment en la resurrecció universal.
Venir es fer-se present. Es va fer present a la terra amb l'encarnació, naixent de la Verge, vivint entre els homes com un de tants. Es fa present ara per la gràcia, invisiblement, als ulls de la fe i de l'experiència cristiana de la fe. Se'ns farà present en visió i experiència espiritual després de la nostra mort cristiana. És present entre nosaltres perquè puguem assolir amb Ell la intimitat més perfecta. Per restar entre nosaltres, per romandre en nosaltres con Ell resta en el Pare.
¿Com l'hem de viure aquest temps els cristians? Tots som invitats a fer el nostre personal projecte d'Advent. El nostre projecte d'Advent ha de ser sobretot un propòsit d'acollida del Senyor que ve. Tota vinguda suposa un acolliment, que consisteix, en primer lloc, en l'esperança, en el desig confiat que Ell vingui.
També haurem de revifar la nostra confiança en Ell. La confiança que neix de la seguretat de la persona que se sent estimada. La paraula d'Isaïes, que escoltem en aquest temps, s'articula en una pregària confiada: "Sou el nostre Pare; nosaltres som l'argila i vós el terrisser".
Advent és també un temps de responsabilitat per revisar els nostres desigs i confiances, les nostres esperances i els nostres compromisos en la nostra vida personal i en la de les nostres comunitats humanes o cristianes. L'Advent ens invita a vetllar i revisar si som prou generosos i actius en l'edificació del Regne de Déu.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa