Diumenge passat vaig escriure unes reflexions inspirades en Blai* Pascal per a introduir-nos a la Setmana santa. Avui desitjo completar-les per a ambientar la celebració de la Pasqua, la festa cristiana més gran de tot l’any.
Recordem que Pascal estableix tres ordes, del més petit al més gran. El primer és el de les coses naturals; el segon orde és el de la intel·ligència; el tercer, que és el superior, és l’orde de la caritat, de l’amor, de la bondat. En els seus Pensaments es refereix als tres grans signes de que fan creïble la fe cristiana: els miracles, les profecies, la santedat.
Però per a ell, més que els miracles i les profecies, la gran prova de la veritat cristiana és l’amor de Crist. La Pasqua de crist, el Déu crucificat i ressuscitat, és la clau d’interpretació de tota la fe cristiana. La santedat de Crist, que és la de Déu, ho supera tot, explica el sentit de tot. Crist en la seva Pasqua és el signe suprem de la fe.
En un dels seus Pensaments, per a portar el no creient a la fe, Pascal posa en els llavis de Crist aquestes paraules interpel·ladores: “He pensat en tu en la meva agonia; per tu he vessat algunes gotes de la meva sang” (n.553). Aquest és el signe suprem. Jesucrist es situa en l’orde de la santedat, l’orde de la caritat. I aquest orde Crist l’acompleix del tot. La gran prova del cristianisme és l’Amor crucificat per la nostra salvació, i ressuscitat pel Pare i pel poder de l’Esperit Sant.
Indicant el pecat original com la clau d’interpretació de la condició humana, el cristianisme respon a aquest misteri amb un altre misteri. Per haver volgut constituir-se en el centre del món, l’home va trencar l’harmonia amb Déu, amb la creació, amb ell mateix. Caigué en un buit gairebé infinit. Al misteri del pecat original, capaç d’explicar la nostra misèria, hi respon el misteri de la nostra redempció que posa remei al pecat. El cristianisme ofereix sentit i ofereix remei.
Pascal explica de quina manera la condició humana troba en Jesucrist un sentit a les seves ferides i contradiccions. Grandesa i misèria humanes són assumides i redimides pel Fill de Déu fet home. Amb la seva creu ens redimeix del pecat; aquest va ser el seu abaixament fins a prendre la condició d’esclau i arribar a una mort de creu. Però la seva resurrecció és gràcia i elevació per a ell com a “primogènit entre molts germans”.
“Només l’amor és digne de fe”, va posar com a títol d’un dels seus llibres el gran teòleg Urs von Balthasar. Una sentència que Pascal subratllaria de gust. Per això, davant la Pasqua, el Crist crucificat ens interpel·la i ens qüestiona sobre si posem o no en ell la nostra confiança.
Ens envolta un món difícil on hi són presents el mal i el pecat i no podem perdre l’esperança i caure en un cinisme pràctic. Però l’Església, en aquesta nit de Pasqua, en la Vetlla Pasqual, ha refermat la nostra esperança quan ha dit en el pregó pasqual aquestes paraules: “¡Oh culpa sortosa, que ens ha merescut un Redemptor tan gran!”.
Us desitjo a tots una santa, joiosa i esperançada Pasqua de resurrecció.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa