En el clima de la recent Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians i de l’acolliment fraternal dels immigrants, crec que escau fer una reflexió sobre el diàleg dels cristians amb les grans religions, i en concret amb els fidels de la religió islàmica. Si hi ha un ecumenisme, un diàleg i un apropament intercristià, també hi ha un diàleg i un apropament interreligiós.
En el meu escrit del passat 6 de gener, festivitat de l’Epifania, parlant dels Reis d’Orient que varen arribar a Jerusalem seguint una estrella que els portà fins a Jesús, vaig referir-me al diàleg interreligiós, i en aquest context vaig esmentar un fet ben significatiu: la carta que 138 intel•lectuals musulmans havien adreçat al Sant Pare i a altres dirigents cristians proposant un diàleg i un acostament entre cristians i musulmans.
Doncs bé, el Sant Pare ha respost a aquesta petició. Fou el mateix Benet XVI qui, segons informacions fidedignes, ho anuncià als cardenals durant els dies del consistori i de la jornada de reflexió i pregària, la darrera setmana del passat mes de novembre. Per mitjà del secretari d’Estat, Tarsicio Bertone, el Papa ha agraït al grup de musulmans la seva proposta de diàleg i els ha invitat a traslladar-se a Roma per trobar-se amb ells.
La resposta del Sant Pare és molt positiva i va dirigida al príncep Ghazi de Jordània, un dels firmants. El Papa manifesta “la seva profunda estima envers el gest i l’esperit positiu que inspira la carta dels musulmans”. Després, tot recordant les “diferències entre cristians i musulmans”, recorda allò que uneix les dues religions: la creença en “un Déu únic”, que “a la fi dels temps serà el jutge de cada persona, en funció de les seves accions”.
El Sant Pare es mostra sensible al fet que els musulmans, en la seva carta, hagin escollit centrar el diàleg en el tema de l’amor a Déu i al proïsme, tema que justament està en el centre de la seva primera encíclica. I cita la declaració del Concili Vaticà II Nostra Aetate, sobre les religions no cristianes, en el seu número 3, que fa referència a la religió islàmica amb aquestes paraules: “L’Església es mira també amb estima els musulmans, que adoren l’únic Déu, vivent i subsistent, misericordiós i omnipotent, creador del cel i de la terra, que ha parlat als homes… I si en el transcurs dels segles han sorgit no poques dissensions i enemistats entre cristians i musulmans, aquest sagrat Concili exhorta tothom a oblidar el passat i practicar una mútua comprensió sincera, i també a defensar i a promoure tots plegats, a favor de tots els homes, la justícia social, els valors morals, la pau i la llibertat”.
El Papa enumera les condicions d’un possible diàleg: respecte de la dignitat de cada persona, coneixement objectiu de la religió de l’altre i compromís comú per promoure el respecte mutu. També remarca que les perspectives de col•laboració són sobretot culturals i socials.
Finalment, el Sant Pare invita una delegació dels 138 firmants a reunir-se amb ell a Roma, on aquesta delegació musulmana es podrà reunir amb deu experts catòlics sota el patrocini del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós, que presideix el cardenal francès Jean-Louis Tauran.
Aquest fet té una especial significació a casa nostra perquè, pel fet de la immigració, viu amb nosaltres un nombre creixent de fidels de la religió islàmica. Em permeto recordar la regla d’or per a aquest diàleg interreligiós i també perquè pugui reeixir la convivència aquí i en els països de majoria musulmana o de majories religioses diferents, així com per a les relacions internacionals: reciprocitat. Reciprocitat vol dir dret d’igualtat i de respecte mutu entre persones, entre institucions, entre estats. Reciprocitat vol dir justícia en les relacions mútues.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa