En aquest diumenge immediat a la festa del Nadal l’Església celebra la festa dde la sagrada Família i aquest dia coincideix també amb la Jornada per la Família i la Vida. Ningú no posa en dubte la importància d’aquesta qüestió, precisament quan també entre nosaltres pretén imposar-se a les consciències l’afirmació de que l’avortament és un dret, cosa amb la que l’Església no pot estar d’acord.
Quan l’Església defensa la família i la vida és fàcilment acusada d’intransigent i de voler condicionar des de les seves creences les lleis civils. L’Església en la defensa de la família i del dret a la vida del no nascut ha mantingut sempre una actitud constant des dels inicis de la seva història.
Si ens apropem amb un esforç d’objectivitat a les posicions de l’Església en aquestes tres importants qüestions –el matrimoni, la família i la vida -, podem comprendre que constitueixen un factor social molt positiu en ordre al bé comú.
Tanmateix, el punt de partença de la nostra defensa de la família i de la vida cal que sigui la llum que ens aporta la nostra fe. Aquest diumenge de la Sagrada Família, en l’estela de la festa del Nadal, ens invita a contemplar la dimensió familiar dins la qual volgué venir al món i viure la major part de la seva vida Jesucrist, el Fill de Déu fet home.
La famíla és una dimensió important de la vida de tot ésser humà. La Sagrada Família ens diu que la vida familiar és una realitat humana que volgué ser assumida pel Fill de Déu. I per això queda il·luminada per la fe. Valorem, doncs, la família i no dubtem a fer-ho des de la mirada de la fe, però amb els ulls ben oberts als seus valors humans i als fruits d’aquesta institució a la vegada divina i humana, volguda i creada per Déu, i a la vegada acreditada pels seus bons fruits en diverses cultures i en diverses religions del món.
I juntament amb el matrimoni i la família, hem d’insistir en el valor del respecte a la vida. En aquest sentit, davant la realitat d’una mentalitat i unes disposicions legals pro-avortistes, em sembla necessari recordar un punt poc conegut de la darrera encíclica de Benet XVI: l’encíclica sobre la doctrina social cristiana titulada Caritas in veritate. Em refereixo a aquesta afirmació: “L’obertura a la vida rau en el centre del veritable desenvolupament”. “Quan una societat –afirma el Papa- s’encamina vers la negació i la supressió de la vida, acaba que no troba la motivació per esforçar-se en el servei al veritable bé de l’home. Si es perd la sensibilitat personal i social per a acollir una nova vida, també es panseixen altres formes d’acollida profitoses per a la vida social” (n. 28).
El Papa afirma que la mentalitat antinatalista no és en realitat ni un progrés moral, ni cultural ni econòmic. Qui gosaria afirmar que els cents de milers d’avortaments provocats cada any en els països desenvolupats, per exemple del nostre continent, són un progrés quan Europa té un baix índex de natalitat que situa a molts països per sota de l’anomenat “índex de reemplaçament generacional”? Per això, un dels lemes d’aquesta Jornada a favor de la Família i de la Vida diu així: “El futur d’Europa passa per la família”.
En el número 44 de l’encíclica social de Benet XVI es pot llegir aquesta afirmació” L’obertura moralment responsable a la vida és una riquesa moral i econòmica”. ¡És per això que segueix essent una necessitat clara d’aquesta hora, aquella que el Papa ens indica als catòlics i a tots els homes i dones de bona voluntat: proposar a les noves generacions la formosor del matrimoni, de la família i de l’acollida generosa de la vida, perquè això respon a les exigències més profundes del cor i de la dignitat de la persona!.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa