En aquest comentari vull reflexionar sobre un aspecte dels fets que hem viscut els mesos passat i que es podria enunciar d’aquesta manera:la transició exemplar entre el Papa emèrit, Benet XVI, i l’actual Papa Francesc. Hem pogut observar entre ells dos un clima fraternal que ha estat un veritable exemple per a tots aquells que han pogut observar-ho.
BenetXVI, en les seves paraules de comiat al col·legi de cardenals, els deia que el nou Papa estava entre ells i que li prometia, ja des d’aquell moment, la seva “obediència i reverència”. I el papa Francesc no ha perdut cap ocasió per a expressar el seu afecte i la seva gran estima pel seu antecessor. El va recordar en les seves primeres paraules com a Papa en donar la benedicció urbi et orbi , el passat 13 de març: “Abans de tot –digué- voldria demanar-vos una pregària pel nostre bisbe emèrit, Benet XVI. Preguem tots junts perquè el Senyor el beneeixi i la Mare de Déu el protegeixi”. I fou aleshores que convidà tots els presents a resar amb ell el parenostre, l’avemaria i el glòria.
El 15 de març,en el discurs a tots els cardenals, fou el moment en que va fer l’elogi més ampli del seu antecessor: “En aquests anys de pontificat -va dir- ha enriquit i enfortit l’Església amb el seu magisteri, la seva bondat, el seu guiatge, la seva fe, la seva humilitat i la seva mansuetud”. Un conjunt de substantius que composen un retrat molt bo del Papa Ratzinger. Lloà la seva dedicació al ministeri de bisbe de Roma i successor de Sant Pere feta “amb saviesa i humilitat, amb la mirada sempre fixa en Crist ressuscitat, present i vivent en l’Església”.
L’expressió “amb la mirada sempre fixa en Crist” és una cita explícita de la carta apostòlica de Benet XVI Porta fidei (n. 13). Amb la qual convocà l’Any de la Fe, que ara estem celebrant i que conclourà amb l’any litúrgic el dia 24 del proper novembre. En aquesta mateixa trobada amb els cardenals, el nou Papa va fer seva aquesta darrera proposta espiritual i missionera del Papa anterior en dir que “estimulats també per la celebració de l’Any de la Fe, tots junts, pastors i fidels, ens esforçarem per respondre fidelment a la missió de sempre: portar Jesucrist a l’home i conduir l’home al trobament amb Crist, Camí, Veritat i Vida, realment present en l’Església i contemporani de cada home”. Aquest és un llenguatge clarament missioner i evangelitzador, que és com un pont d’unió entre ambdós pontificats.
Més endavant vindrien d’altres fets que tots recordem, com la visita de Francesc a Benet a Castelgandolfo, la seva invitació a resar junts a la capella, agenollats l’un al costat de l’altre, després de dir-li senzillament: “Som germans” i el fet de rebre’l a la porta de la que ara és la seva residència en el monestir situat al recinte vaticà.
Tot això posa de manifest el que podríem qualificar com una transició modèlica, encara que cada Papa està cridat a aportar a l’Església i al món el seu propi carisma i la seva manera concreta de dur a terme la seva missió.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa