La setmana passada acabàvem la nostra reflexió afirmant que la trobada amb Crist canvia l'existència, la fa nova, la transforma, li dóna plenitud, i converteix la persona en un testimoni enviat a anunciar la Bona Nova de l'amor de Déu. Tots estem cridats a viure aquesta trobada profunda amb Crist que ens converteix, que canvia totalment el cor, deixant que sigui el Senyor de la nostra vida, vivint amb llibertat interior, superant el materialisme i el relativisme presents en la societat, anant per la vida contracorrent de tantes costums i tantes modes. I no només estem cridats a viure-ho, sinó també especialment a testimoniar-ho.
L'experiència profunda de fe a la que anomenem trobada amb Crist, suscita un estil evangelitzador, testimonial, convençut i convincent, que neix d'aquest principi elemental: qui ha trobat Crist, i aquesta trobada ha canviat la seva vida, no es pot guardar aquest tresor i aquest goig per a ell mateix, perquè en el fons seria un pecat d'egoisme; però és que a més resultaria impossible no comunicar i compartir un goig tan gran que ha capgirat l'existència d'una persona. El goig de la trobada amb alguna cosa gran que canvia la vida ens impulsa a compartir-lo amb els altres. Així ho expressa Jesús en l'Evangeli i d'aquesta experiència hem estat testimonis en innombrables ocasions. Les persones que acullen la Bona Nova, que viuen la trobada amb el Senyor, formen una comunitat que a la vegada es converteix en evangelitzadora.
El futur i el secret d'aquesta acció evangelitzadora està en la col·laboració que s'estableix entre tots els membres d'aquesta comunitat evangelitzadora que és l'Església. Els bisbes, complint la seva missió de guiar la comunitat com a pastors, com a mestres de la doctrina. Els preveres i els diaques, consagrant-se plenament al servei de l'Església diocesana i compartint la sol·licitud per l'evangelització. Els membres de la vida consagrada, essent en el món testimonis eloqüents del Déu viu i de la dimensió escatològica de l'Església. Els fidels laics, vivint en el món implicats en els seus treballs i ocupacions i des de la seva vida familiar i social; a través de l'exercici de les seves pròpies tasques, manifestant Crist davant els altres amb la seva paraula i testimoni, amb la vivència de la seva fe, esperança i caritat. Les imatges que trobem en l'evangeli de la sal, la llum i el llevat expressen la presència i la participació dels laics en el món, en la societat, i mostren alhora l'originalitat d'aquesta participació. Ells contribueixen a la transformació del món des de dins, com el ferment a la massa.
La missió de fermentar d'Evangeli dels ambients és responsabilitat de cada cristià en el seu propi ambient, treballant de tu a tu amb cadascú o sobre les estructures en què es troba i actua. Aquest apostolat és personalitzat i constant, és el principi i fonament de tot apostolat seglar, i és absolutament insubstituïble; per això, tots els laics són cridats a aquest apostolat, que és útil sempre i a tot arreu, i que en algunes circumstàncies és l'única manera de fer arribar la nova nova. Amb la paraula oportuna i el testimoni eficaç. Aquest treball es realitza també a través de l'acció comunitària dels cristians, ajudant a cada un dels membres a viure la vocació a la santedat, i també impulsant l'acció personal dels seus membres en els seus respectius àmbits, i afavorint que puguin desenvolupar accions de col·laboració entre les diferents realitats que formen l'Església.
+ Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa