Aquest diumenge de Rams és la porta d’entrada a tota la Setmana Santa. En aquesta setmana que comencem avui els cristians acompanyem el Crist que viu els darrers dies de la seva vida mortal en aquest món i dóna la vida perquè tots nosaltres tinguem vida per a sempre.
La d’avui és una celebració amb unes característiques pròpies. És molt habitual que a la celebració d’avui hi participin persones –famílies amb els seus fills- que s’acosten a la comunitat cristiana, a la parròquia pròpia, per beneir la palma. Tenint en compte la mobilitat que caracteritza la nostra societat, és molt probable que alguns o bona part dels qui participen ocasionalment en les postres celebracions només ho facin aquest diumenge i la resta de les celebracions de la Setmana Santa o no vagin a l’església o participin en les celebracions en altres llocs. Algunes d’aquestes persones potser pertanyen al grup que en diem dels “practicants ocasionals”.
En aquest pòrtic de Setmana Santa voldria fer una crida com a sacerdot i com a bisbe a totes les persones a les que pugui arribar la meva veu. Permeteu-me que us inviti a no quedar-vos en el pòrtic, sinó a passar a l’interior del temple. Les esglésies són la vostra casa. En aquesta casa, sempre, però més aquestes dies, us parlaran de Crist, us oferiran la paraula i la vida de Crist. Si sota les cendres del dubte o de l’allunyament de la vida cristiana hi ha encara el caliu d’una fe en Crist, no dubteu a viure amb intensitat aquests dies unint-vos a la comunitat cristiana que tingueu a l’abast.
En la meva carta pastoral per aquest curs, “L’alegria del sacerdoci”, deia unes paraules que em sembla que són oportunes quan ens disposem a entrar a la Setmana Santa. “Crist surt a l’encontre de tota persona com a Camí, Veritat i Vida, i vol saciar la seva set de felicitat, i vol omplir de sentit la seva existència. És per això que hem de propiciar l’encontre profund amb Crist, l’experiència de fe que revolucionarà la nostra vida i la comprometrà totalment, la vivència transformadora a partir de la qual s’inicia una relació d’intimitat amb Ell i una vida radicalment nova”.
Aquesta és la voluntat de Déu per a tots els homes i dones, però voldria fer una invitació especial als joves, als nois i noies de la nostra diòcesi de Terrassa. Ho faig recordant unes paraules i una iniciativa del Papa Joan Pau II. Ell, tot just elegit com a successor de Sant Pere, va dir aquestes paraules: “Joves, vosaltres sou l’esperança de l’Església. Vosaltres sou la meva esperança! ». La iniciativa del Papa Wojtyla, com es recordarà, fou la celebració de les Jornades Mundials de la Joventut, que se celebren alternativament o a cada bisbat, precisament en el Diumenge de Rams, o a l’estiu en diversos països. L’any vinent la celebrarem en el nostre.
Tenint en compte les característiques del jove postmodern i les diferents situacions en relació a la fe i a la religió, podem encara fer nosaltres avui aquestes vigoroses i esperançades paraules del Sant Pare vingut de Polònia? Sincerament, crec que sí. Hem de tenir en compte que els joves d’avui també es fan preguntes, que són receptius quan tenen espais d’interioritat, de reflexió i de silenci en llurs vides, que són sensibles a les causes nobles i que esdevenen generosos quan se’ls demana el seu ajut. Voldria demanar per a la nostra jove diòcesi que participem de la confiança de Joan Pau II en els joves. Crist encara pot tenir un lloc en el cor dels joves. I els joves encara poden trobar en Ell sentit i esperança per a les seves vides.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa