"Demano als qui comercialitzen la droga que reflexionin sobre el mal que fan a una multitud de joves i de adults, en tots els sectors de la societat. Déu els demanarà comptes per això que fan, destruint la dignitat de la persona humana." Aquestes paraules les va dir Benet XVI en un dels moments més emotius del recent viatge a Brasil. Fou durant la seva visita a la Fazenda da Esperança (Granja de l'Esperança), situada a Guaratinguetà, a 30 quilòmetres de la ciutat d'Aparecida.
És una institució creada l'any 1979 pel religiós franciscà Hans Stapel per acollir els joves drogodependents i alcohòlics amb la finalitat d'ajudar-los en el camí de la desintoxicació. La Granja de l'Esperança compta actualment amb 32 comunitats repartides per tot Brasil i 10 més en diversos països del món.
Aquests centres de rehabilitació s'inspiren en el carisma de sant Francesc d'Assís i en l'espiritualitat del moviment dels focolars. Els candidats al "retorn a la vida", prou motivats, són acollits durant un any gratuïtament i acompanyats individualment. Alimentats per la Paraula de Déu, aprenen a viure en comunitat i adquirir el sentit de les seves responsabilitats. Més de 8.000 joves han passat per aquests centres que n'acullen actualment 1.800. Acabada la seva estada a la Fazenda da Esperança poden continuar la seva experiència rehabilitadora en el si dels grups Esperança Viva, implantats localment.
Aquesta experiència em sembla interessant perquè respon a un problema malauradament molt actual, també entre nosaltres: la drogodependència i l’alcoholisme entre els joves i els adults. I també perquè és una mostra de com els valors tan presents en el cristianisme com la pregària, el sentit del treball i el sentit de la vida de comunitat poden ajudar a reestructurar les persones.
Quin és el secret de la Granja de l'Esperança? Només aquestes tres coses: pregària, treball i comunitat. És significatiu que la Granja hagi nascut al costat d'una comunitat de clarisses, molt presents en aquesta experiència. El Sant Pare les va saludar i va subratllar que el seu treball és un testimoni de la Bona Nova de Jesucrist enmig d’una societat consumista i allunyada de Déu, i també que les seves pregàries s'uneixen al treball de la medicina i de les teràpies per trencar les cadenes de la droga.
A casa nostra també tenim una institució promoguda pels bisbes de les diòcesis catalanes, que va néixer per ajudar les persones que pateixen dependència de les drogues. És el Centre Català de Solidaritat (CECAS), que en la seva primera etapa es deia Fundació Sense Cadenes i és una institució a la qual s'han vinculat les Càritas dels nostres bisbats.
Em sembla que la iniciativa de Brasil i la nostra mostren que com a cristians hem de donar testimoniatge amb fets que el cristianisme, amb l'ajut de les ciències humanes, pot donar la mà a les persones per alliberar-se de l'esclavatge de les drogues. Benet XVI ho va dir així: "Gràcies a una teràpia que comprèn una assistència mèdica, psicològica i pedagògica, però també molta pregària, treball manual i disciplina, moltes persones, la majoria joves, ja han aconseguit alliberar-se de la dependència de les drogues i de l'alcohol, i retrobar el sentit a la vida". El Sant Pare va tenir també "un record pels nombrosos grups d’alcohòlics anònims i de toxicòmans anònims, així com per a la Pastoral de la Sobrietat, que ja actua en moltes comunitats, oferint el seu servei generós en favor de la vida".
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa