El diumenge d’avui coincideix amb la Diada nacional de Catalunya. En aquest dia em sembla oportú recordar el principal objectiu del darrer document dels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya. Em refereixo al text titulat “Al servei del nostre poble”, publicat el 21 del proppassat mes de gener, en la festa dels sants màrtirs de Tarragona, Sant Fructuós, bisbe, i els seus diaques, Sant Auguri i Sant Eulogi. Els tres moriren pel foc a l’amfiteatre de Tarragona l’any 259. Són els més antics màrtirs cristians dels que es conserva notícia a la Península Ibèrica.
Escollir aquest dia i aquests patrons té sens dubte el seu sentit. Es tracta d’assumir una tradició i d’actualitzar-la, de comprometre’ns a dur-la a terme segons les exigències del nostre temps. La tradició que volem assumir és la de la presència de la fe cristiana en la configuració de Catalunya, de la seva història i de la seva cultura i idiosincràsia. Malgrat les limitacions humanes i les deficiències humanes, la fe cristiana ha estat present i activa en la nostra història. Els bisbes hem intentat ser realistes en aquesta nostra declaració. Per això, constatem que “sembla imposar-se un nou clima cultural, en el que Déu desapareix de l’horitzó de l’home, que intenta convertir-se en el centre de tot”.
Davant d’això, la nostra posició és clara, quan diem que “com a pastors de l’Església, manifestem el nostre profund amor al país i ens posem al seu servei perquè sentim la urgència d’anunciar-li la persona de Jesucrist i el seu Regne, que són per a nosaltres el major tresor que tenim”. No sorprendrà al lector que un dels termes més presents en tot el document sigui el de “evangelització”. És veritat que en la nostra societat encara hi són presents els valors cristians heretats. Però aquests valors difícilment es podran sostenir per la inèrcia social, si no es revifa la síntesi fecunda entre fe i cultura, que ha amarat la nostra societat.
Aquest document és sobretot un compromís; és reconèixer que l’Església existeix en el món per tal de ser signe de Crist –sagrament de Crist, digué el Concili vaticà II- , un signe no merament arqueològic, sinó el signe d’una presència viva i actuant. L’Església existeix per a evangelitzar. I aquest és el nostre compromís, com a Església catòlica, davant la societat catalana actual.
El document desitja, a més, situar-se en continuïtat amb una tradició més propera. S’han acomplert els vint-i-cinc anys de la data en que els nostres predecessors, els bisbes de Catalunya, publicaren el document Col·lectiu titulat “Arrels cristianes de Catalunya”. I aquesta commemoració ens ha semblat que era una bona ocasió per tal de reafirmar la validesa i l’actualitat d’aquell missatge. En fer-ho, som conscients que també avui, com llavors, hem de revisar si som suficientment generosos i creatius per assolir una presència activa i comunicativa de la nostra fe, tot respectant sempre la llibertat de les persones i el pluralisme de la nostra societat.
Com a signe de continuïtat amb els nostres predecessors, a l’edició preparada pels bisbes, al recent document “Al servei del nostre poble” li hem afegit el text de l’altre document “Arrels cristianes de Catalunya”. Això expressa el nostre desig de ratificar aquell document i de comprometre’ns a viure tot allò que en ell s’hi proposava d’acord amb els reptes i exigències d’aquesta nostra societat. Animo tots aquells que em llegeixin o m’escoltin a llegir i meditar ambdós documents per tal d’estar amb comunió amb el servei que l’Església desitja oferir al nostre poble.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa