S’ha dit que el papa Francesc pot ser qualificat com “el papa de les portes obertes”. De fet ha insistit molt en el que ja deia essent arquebisbe de Buenos Aires: evitar de convertir-se en una Església autorreferencial, centrada en ella mateixa; al contrari, treballar perquè sigui una Església “en sortida” que va als homes i dones d’avui, cap a les perifèries geogràfiques i existencials. És la imatge tan estimada per ell de l’Església com un “hospital de campanya”.
Aquest desig del Papa queda expressat també en la “porta santa”, un símbol unit a tots els Anys sants. És una de les portes que hi ha al vestíbul de la basílica de Sant Pere al Vaticà. El Papa l’obre solemnement en començar el jubileu i la tanca quan es clausura. Així ho va fer el passat 8 de desembre, festivitat de la Immaculada Concepció i 50 aniversari de la conclusió del Concili Vaticà II, encara que uns dies abans ja va obrir la “porta de la misericòrdia” de la catedral de Bangui, a la República Centreafricana, durant el seu viatge a aquest país i a d’altres dos països africans –Kenia i Uganda- el passat mes de novembre.
Com se sap, una singularitat de l’Any Sant actual és que, per decisió del Papa, es celebra i es poden rebre les gràcies espirituals pròpies d’un jubileu, no sols a Roma sinó també a totes les diòcesis del món i per això el passat 13 de desembre - tercer diumenge d’Advent- l’Any Sant i la “porta de la misericòrdia” es van obrir a totes les diòcesis . Així doncs a cada catedral s’ha habilitat una “porta santa”. ¿Quin és el seu simbolisme? En primer lloc recordem que una porta oberta sempre ha estat el símbol de l’acolliment. El Papa, a la butlla de convocació del Jubileu, diu que “en aquesta ocasió la porta santa serà una Porta de la Misericòrdia i a través d’ella qualsevol que hi entri podrà experimentar l’amor de Déu que consola, que perdona i que ofereix esperança”.
Encara que el fet d’arribar a la porta jubilar de cada catedral no exigirà una peregrinació especialment llarga, sempre convé realitzar-la atents al seu sentit espiritual i al compromís que comporta: acollir Jesucrist. En presentar-se com el Bon Pastor, ell va dir: “Jo sóc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges”. (Jn 10,9). Ningú no pot anar al pare si no és per mitjà d’Ell i només Ell és el Salvador que el pare ha enviat. I en el llibre de l’Apocalipsi hi ha una referència a la porta que em sembla molt significativa de l’amor i la intimitat amb el Senyor a la que tot cristià està cridat:”Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,25).
Travessar la porta santa no s’ha de viure com un gest màgic, com si el fet de situar-nos a la llinda i travessar la porta ens fes bons i sants. Es tracta més aviat d’un símbol d’una actitud que cada persona està convidada a viure i a comprometre’s amb ella. La petita peregrinació cap a la Porta Santa és un signe del desig profund de conversió. Passar per la porta és confessar que Jesucrist és el Fill de Déu, el Senyor i el salvador que sofrí, morí i ressuscità per a la nostra salvació. Durant l’Any Sant hem de pregar i treballar per a superar els obstacles que provenen de la temptació o de la fragilitat personal, i arribar a viure una comunió més gran amb el Senyor.
Us convido, doncs, a travessar amb aquestes actituds la porta santa de la misericòrdia.
+ Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa