El tercer fill de la paràbola

En el meu escrit de diumenge passat comentava la paràbola del fill pròdig. En aquesta meravellosa paràbola, Jesucrist ens revela Déu com un Pare tendre i entranyable. Un pare que és coherent amb la seva paternitat i per això perdona, acull novament i s'alegra de recuperar el fill que havia marxat de casa. Així respecta Déu la nostra llibertat, així ens espera, així ens perdona, així s'alegra del nostre retorn. Així actua amb tots els seus fills. Així actua davant de la nostra misèria i els nostres pecats. Així ens estima Déu.
 Nosaltres també actuem com a fills pròdigs cada vegada que demanem la nostra herència a Déu i ens allunyem de casa seva, ens degradem i perdem la consciència de la nostra filiació i, apartant-nos de la seva guia i del seu amor,  ens deshumanitzem. Deixar la casa paterna significa negar la realitat espiritual de la nostra pertinença a Déu, negar que ell és el nostre únic fonament.
 Potser sovint actuem també com el germà gran de la paràbola, i voldríem una mica més de justícia per a aquells que un dia es van allunyar i després retornen a casa. No acabem d'entendre la misericòrdia de Déu. No acabem d'experimentar la nostra filiació i la plenitud de vida que aquesta filiació comporta. No vivim amb alegria a casa del pare.
 Tant de bo que ens portéssim com un hipotètic tercer fill, que no surt a la paràbola, però que seria un fill que, participant dels sentiments del pare, sortia a buscar el seu germà per ajudar-lo a tornar a casa. I, quan el fill petit tornava, s'alegrava amb el pare i gaudia de la fraternitat familiar.
 En realitat, aquest tercer fill no és hipotètic. És real. És l'autor de la paràbola. Efectivament, Jesucrist és el germà gran que vingué al món per retornar a Déu Pare els germans que érem lluny de la casa i de l'amor del Pare. I d'aquesta manera ell és el primer entre una multitud de germans.
 Jesucrist és el tercer fill de la paràbola del Pare misericordiós que, en les seves paraules i en les seves obres, és el reflex perfecte de la bondat entranyable del nostre Déu. Una bona prova d'això és l'evangeli que meditem aquest diumenge cinquè de Quaresma. En l'episodi de la dona adúltera i especialment en les paraules de Jesús "aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres" -una de les sentències més populars i més citades de l'evangeli- queda ben clar que ell ve a renovar-ho tot amb la força de l'amor misericordiós i entranyable del Pare.  
 Jesucrist actua com el tercer fill de la paràbola fins a la fi dels temps, quan posarà totes les coses en mans del Pare, a fi que aquest sigui "tot en tots". Em plau concloure aquest comentari amb la bona notícia que avui ordenaré un nou prevere de la diòcesi, mossèn Marc Aceituno, que ha fet la seva etapa diaconal a la parròquia de la Garriga. A la llum del que hem dit, donem gràcies a Déu per aquest nou sacerdot i perquè el Senyor ha volgut que uns homes, cridats per ell, fossin els qui perllonguessin el seu ministeri de reconciliació i de perdó.

+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa