Revifar la fe i aprofundir en la formació són dues tasques fonamentals i permanents per al cristià d’avui i de totes les èpoques. I el mateix s’ha de dir del testimoni de la caritat i la nova evangelització. Si prenem la comparació d’un arbre, la fe equivaldria a les arrels mentre que la caritat, l’amor, es correspondria amb els fruits. Si l’arrel és sana i vigorosa, llògicament produirà un fruit abundant; i a l’inrevés: quan un arbre dóna bons fruits és lògic pensar que l’arrel és sana. Així va expressar-ho e Papa Francesc en la seva homilia del 21 de febrer: “Una fe que no dóna fruit en les obres no és fe”.
L’apòstol Sant Jaume ho declara amb molta contundència: “Germans meus, si algú deia que te fe i no ho demostrava amb les obres, ¿de què serviria? A un home així, ¿la fe el podrà salvar? Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tinguessin ni vestits ni l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres li digués: “Vés-te’n en pau, abriga’t bé i alimenta’t” però no li donés res del que necessita, ¿quin profit els faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tu dius que tens la fe , jo tinc les obres. Doncs bé, si pots, demostra’m sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe” (Jm 2, 14-18).
La persona que viu una fe veritable, amb autenticitat, com a conseqüència dóna fruits d’amor, de caritat. Una fe sense obres, sense caritat, és tota ella morta. La vida de fe és la vida nova d’aquell que s’ha trobat amb Crist i s’ha deixat renovar, guiar, il·luminar per Ell. Aquesta vida nova dóna fruits d’amor, de caritat, de solidaritat. I aquest testimoni de fe i d’amor és el camí principal per a la nova evangelització.
La segona edició de les Jornades Transmet, que es van fer els dies 14 i 15 del passat mes de desembre, va tenir un títol molt significatiu: “Quan el Servei esdevé Bona Nova”. L’acció caritativa i social de l’Església en favor dels més necessitats, que fa present l’amor de Déu entre els homes, te una força evangelitzadora molt gran i és una dimensió constitutiva de l’evangelització. El treball a favor dels germans més pobres i petits és també una dimensió constitutiva de la pròpia Església i per tant de la predicació de l’evangeli. És aquí on treballen i col·laboren tantes persones, i fan innombrables gestos d’amor que fan visible l’Evangeli i ofereixen un testimoni creïble.
Perquè hi hagi veritable anunci de Jesucrist hem de ser transparència i testimoni del seu amor fidel, a l’estil del Bon samarità, és a dir, mirant amb atenció solidària els malferits i marginats de la vora del camí, acollint, guarint i oferint el caliu d’una comunitat que els ajudi a sortir de la seva situació. Quan s’exerceix el servei de la caritat amb esperit evangèlic, el servei mateix és un autèntic anunci de l’Evangeli. El treball en favor dels pobres és un camí de descobriment i encontre amb Jesucrist. Càritas, certament, és l’Església en l’exercici organitzat de la caritat, del manament de l’amor que el Senyor ens va donar. I per a aquelles persones en recerca espiritual i de fe, ha de ser també un camí de descobriment i trobada amb Jesucrist.
Vivim un moment privilegiat, un veritable moment de l’Esperit, perquè l’exercici de la caritat ens evangelitzi i ens faci ser cada dia més evangelitzadors. El nostre Pla Pastoral Diocesà hi fa referència. Visquem aquest moment amb cor agraït i generós i fem de la nostra vida, com Maria, un cant al Senyor que en la nostra debilitat ha manifestat la seva força evangelitzadora i alliberadora en favor dels més pobres i oprimits (Cf. Llu c 1, 46-55).
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa