Anem avançant en el camí de la celebració de la Pasqua del Senyor. La Pasqua ens invita a la confiança i a l’esperança: Crist ha vençut el mal, el pecat i la mort. De fet, aquesta esperança pasqual contrasta amb la realitat actual viscuda per moltes persones, una realitat que porta moltes persones al desànim i al desencís. És possible que ens sentim cansats, però hem de pensar que ja els primers cristians varen sentir el cansament i varen necessitar persones que els animessin a seguir endavant en el seu camí i a donar testimoni.
Davant de l’experiència de la fragilitat de totes les obres humanes i de que els nostres esforços sovint tenen uns resultats efímers, la Paraula de Déu llegida en aquest diumenge cinquè de Pasqua ens parla d’un amor de Déu que no passa mai i que es manté per sempre. Un amor que, en paraules de Jesús, quan s’acomiada dels seus amics, ha de ser com la seva herència i el signe distintiu dels seus seguidors.
L’amor, diu Sant Pau, no passarà mai. Això és el que ens ha d’aguantar en la nostra lluita pacífica en favor del bé i en l’esforç per a viure aquest amor en les nostres actuacions. Una espiritualitat pasqual és una espiritualitat de confiança en Déu i en la força de la bondat i del bé, malgrat totes les experiències en contra.
Com a confirmació d’això, voldria aportar el testimoni d’un gran mestre, el filòsof cristià Paul Ricoeur, que va morir l’any 2005 a l’edat de 92 anys. Ja ancià, aquest pensador, durant molts anys, acostumava a anar al monestir de Taizé, i allí, prop dels monjos i dels joves, revivia la seva experiència pasqual. Em sembla que ens pot ajudar recordar uns breus fragments d’una conversa del filòsof amb el fundador i primer prior de Taizé, el recordat germà Roger Schutz.
Deia aquest filòsof: “Jo vinc a buscar a Taizé una experiència d’allò que jo crec més profundament, és a dir, que això que generalment en diem religió té a veure amb la bondat. Ho tenim una mica oblidat, particularment en algunes tradicions del cristianisme. Vull dir que hi ha una mena de reducció, de tancament sobre la culpabilitat i el mal. No és que jo subestimi aquest problema –seguia afirmant Ricoeur-, del qual m’he ocupat durant diverses dècades. Però el que necessito verificar, d’alguna manera, és que, per molt radical que sigui el mal, aquest mal mai no serà tan profund com la bondat. I si la religió, les religions, tenen algun sentit és el d’alliberar el fons de bondat dels éssers humans, anant-lo a cercar allà on a vegades sembla que es troba completament amagat”.
Deia aquest pensador cristià que a Taizé hi trobava “irrupcions de bondat” –són les seves paraules- en la fraternitat entre els germans, en la seva hospitalitat tranquil·la i discreta i en la pregària dels monjos juntament amb milers de joves, en els quals aquest fi observador hi veia certament alguns mancaments però sobretot hi veia una forta inclinació envers la bondat.
Falten ja només vint dies per a la trobada, a la nostra ciutat de Terrassa de milers de joves cristians que vindran a l’Aplec de l’Esperit el proper 22 de maig. Confio a la intercessió de la Verge Maria, ara que estem iniciant el mes a ella dedicat, que l’Aplec de l’Esperit sigui una experiència semblant a l’experiència del filòsof Ricoeur a Taizé: una experiència de fraternitat entre els joves, i entre els joves i els adults, una experiència d’hospitalitat –viscuda també per les famílies acollidores dels joves- i una experiència d’aquesta convicció tan pròpia de la Pasqua: que la bondat és més profunda que el mal, per més profund que aquest sigui. L’Aplec de l’Esperit ha de ser per a tots nosaltres una crida a l’esperança.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa