Recordo que a les tesis i les disputes de la filosofia escolàstica existeix un moment inicial que se sol anomenar “explicació dels termes”. Es tracta, ni més ni menys, que d’exposar el sentit i l’abast que es dóna als conceptes emprats en l’exposició o defensa d’una tesi o d’una posició determinada. Per cert, ¡quants malentesos es podrien evitar cada dia en la vida ordinària si tinguéssim la disciplina d’explicar, prèviament, les conceptes emprats!
Explico, doncs, que per “vida consagrada” entenc ara els membres dels ordes, congregacions i instituts religiosos i de noves realitats eclesials, els homes i dones que han consagrat la seva vida al Senyor seguint els consells de pobresa, castedat i obediència, fent del seu compromís un gran servei a l’Església i al món.
Dintre de la setmana que avui comencem –no oblidem que el diumenge és el “primer dia de la setmana”-, el proper 2 de febrer celebrem la festa de la Presentació del Senyor al temple. Maria i Josep compleixen en Jesús el que prescrivia la llei de Moisès sobre la presentació i l’ofrena dels primogènits a Déu. Jesucrist s’ofereix al Pare i en l’acompliment del designi d’aquest porta a terme la redempció del món.
En sintonia amb el sentit d’aquest dia, són molts els religiosos i religioses que renoven la seva consagració a Déu, perquè la festa de la Presentació del Senyor –la popular festa de la Candelera- i la vida religiosa tenen una profunda sintonia. Crist, unit per l’amor al Pare i a l’Esperit Sant, s’ofereix per a complir la voluntat divina i salvar la humanitat. A semblança de Crist i units a ell, els religiosos fan ofrena a Déu de tota la seva persona. Com ho recorda el Concili Vaticà II, “pels tres consells evangèlics, el religiós s’entrega totalment al servei de Déu estimant-lo per damunt de tot, i per a poder recollir fruits més abundants de la gràcia baptismal” (cf. Lumen Gentium 44).
Per a la Jornada d’enguany, en sintonia amb la proclamació d’un
temps especialment dedicat a la virtut teologal de la fe, s’ha escollit aquest lema: “La vida consagrada en l’Any de la fe”. Es tracta de presentar la vida d’aquestes persones entregades especialment a Déu com un signe viu de la presència de Crist ressuscitat en el món. Tot batejat està cridat a ser-ho i els religiosos ho són d’una manera especial. I se’ls pot aplicar molt bé allò que diu el papa a propòsit de l’Any de la Fe: “Allò que el món necessita avui de manera especial és el testimoniatge creïble dels qui, il·luminats en la ment i en el cor per la Paraula del Senyor, són capaços d’obrir el cor i la ment de molts al desig de Déu i de la vida perdurable, aquella que no té fi” (Porta fidei, 15).
També a la nostra diòcesi desitjo acollir el dia 2 de febrer molts religiosos i religioses de la nostra Església particular de Terrassa. Desitjo expressar-los la meva gratitud i el meu afecte. I dir-los, davant de tota la diòcesi, el que el recent Sínode els ha dit en el Missatge final al Poble de Déu: “ Que arribi a aquest germans i germanes nostres la gratitud per la seva fidelitat a la crida del Senyor i per la contribució que han fet i fan a la missió de l’Església”.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa