Aquest diumenge del mes de novembre celebrem la Jornada de “Germanor” també anomenada Dia de l’Església Diocesana. És una invitació a sentir-nos Església diocesana, tal com queda molt ben expressat en el lema d’enguany: “La teva Església amb tu, amb tots”. Aquesta celebració és l’ocasió per rendir comtes dels recursos econòmics dels que disposa la nostra Església local de Terrassa i per demanar la col·laboració material dels catòlics, segons les possibilitats de cadascú i segons les diverses formes que s’ofereixen.
Informar del destí dels recursos econòmics té una finalitat: que sentim l’Església més propera a cadascú. Sentir l’Església més propera és també l’objectiu de la visita pastoral que anem a realitzar a diverses zones de la diòcesi durant aquest curs i que, per això, vaig comentant en aquests breus comunicats dominicals. La visita pastoral ha de fer-nos sentir l’Església més propera. I concretament al bisbe que ha de ser el primer servidor de la comunitat diocesana.
Això és el que queda expressat a la visita pastoral, si aquesta es fa com cal. El Directori per al ministeri pastoral dels bisbes detalla els actes a realitzar en la visita a les parròquies, segons les possibilitats de temps i de lloc. No es tracta, en aquest punt, d’inventar coses noves. Hi haurà prou que procurem complir el que l’Església ens aconsella, fruit de la seva experiència en aquesta antiquíssima institució que és la visita pastoral del pastor diocesà.
L’acte primer i principal del bisbe serà presidir la celebració de l’eucaristia per la comunitat i predicar la Paraula de Déu, perquè aquesta és la seva missió fonamental com a successor dels Apòstols i imatge del Crist, el Pastor de l’Església. També és oportú que administri altres sagraments, si hi ha oportunitat, en especial el sagrament de la Confirmació. Faig aquí una crida als responsables de la pastoral per tal que animin els adolescents i els joves a rebre aquest sagrament que culmina el procés de la iniciació cristiana.
Després, la visita episcopal demana donar molta importància als contactes personals. El bisbe ha de tenir molta capacitat d’escolta i de diàleg: amb els sacerdots i diaques, amb els laics –homes i dones- que col·laboren en els distints apostolats i en les associacions de fidels. És oportú un encontre amb el consell pastoral parroquial i amb el consell per assumptes econòmics per tal de conèixer les necessitats i els recursos amb que compta la parròquia.
És molt recomanable que mantingui trobades amb els grups d’infants i joves de la catequesi, que visiti les escoles i altres obres i institucions catòliques dependents o vinculades a la parròquia i a les comunitats religioses que les gestionen. El Directori aconsella també al bisbe que visiti, si és possible, alguns malalts de la parròquia, perquè és una oportunitat per tal d’expressar-los que la comunitat cristiana no els oblida, sinó que compta amb ells i que la seva situació pot donar molta fecunditat a tota l’Església.
En suma, el que és principal és “dedicar el temps de la visita sobretot a les trobades personals, com correspon al seu ofici de Pastor”. El meu desig és que entre aquests contactes hi hagi lloc per a escoltar i dialogar amb persones allunyades de la fe o de l’Església. I espero que tingui ocasió de fer-ho així.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa