En aquestes notes escrites amb motiu de la recent celebració de la XXI Jornada Mundial de la Joventut, celebrada a Sydney, desitjo reflexionar sobre l’opció per la pobresa i pels pobres i la relació que aquest fet té amb la nostra proposta cristiana a la joventut.
Per entendre el tema de la pobresa cal partir de la base del sentit de Déu, de la consciència de la seva Realitat i de la nostra realitat. La nostra opció per la pobresa i pels pobres troba la seva arrel més ferma en la nostra opció per Déu, Pare de tots, revelat per Jesús, el qual, essent ric, es féu pobre per nosaltres.
La pobresa de Jesús té un significat pregon. Jesús es manifesta pobre perquè revela la seva dependència absoluta del Pare. La seva pobresa ens revela què és l’home en realitat i com s’ha de situar davant Déu com a fill: com un pobre que tot ho rep de Déu i tot ho orienta vers Ell.
Per tant, no es tracta tan sols d’un plantejament ètic o moral. Es tracta de viure el compromís amb els pobres des de la nostra existència de relació amb Déu, amb Crist i amb els joves, entre els quals també trobem pobres.
Una dimensió d’aquesta valoració de la pobresa podem situar-la en la mateixa consciència –i en l’espiritualitat- de qui ha estat cridat a donar testimoni del Crist entre els joves. Es tracta de plantejar la nostra acció evangelitzadora en la pastoral juvenil tot posant la confiança en Déu i no pas en les nostres capacitats i mètodes.
En aquest punt, ja que celebrem l’any dedicat a sant Pau, penso que l’apòstol dels joves s’ha de sentir com Pau, disposat a donar testimoni de la seva fe en el Crist, “amb temor i tremolor”, no confiat en la seva saviesa humana sinó en la força de l’Esperit Sant i en la gràcia de Déu que opera en la intimitat de les persones. Hi ha el perill de posar la confiança en la riquesa, sigui material, cultural o afectiva, quan la seguretat fonamental tan sols està en Déu, i en ell cal posar la confiança principal.
Una altra dimensió de la pobresa i del seu valor en la pastoral juvenil és la importància de l’anomenada opció preferencial pels pobres. Grans testimonis de la fe del nostre temps, com el germà Roger de Taizé o Teresa de Calcuta, han exercit una forta atracció entre els joves a causa d’aquesta actitud, fet que demostra que la fe cristiana no és qüestió tan sols de paraules, sinó d’obres efectives en ajuda del germà que passa necessitat.
Els joves d’avui, sovint poc sensibles a la fe, són tanmateix solidaris. No temem a insistir en aquest aspecte del compromís cristià. Quan escric aquestes línies, no disposo de les paraules del Papa als joves reunits a Sydney. Però encara recordo el que els va dir en l’anterior Jornada de Colònia, en la celebració de clausura, tot convidant-los a ser sensibles a les necessitats del pròxim, invitant-los a compartir els seus recursos amb el proïsme necessitat, tant si és proper com si és llunyà, “perquè existeixen avui formes de voluntariat, models de servei mutu dels quals la nostra societat té una necessitat urgent. No podem, per exemple, abandonar els ancians a la seva soledat, o passar de llarg al costat de les persones que pateixen. Si pensem i vivim en comunió amb el Crist, llavors els nostres ulls s’obriran i veurem on i com podem ser útils”.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa