El profeta Isaïes era, a més de profeta del Déu Altíssim, un magnífic poeta. El recordat estudiós de la Bíblia pare Luis Alonso Schökel, que fou professor al Pontifici Institut Bíblic de Roma, va fer precisament la seva tesi doctoral sobre la poesia en els escrits d’Isaïes. Un dels textos en què emergeix aquesta expressivitat poètica és l’anomenat Llibre de la Consolació, que és un “Evangeli”, és a dir, un anunci d’una bona notícia.
El gran profeta ho descriu amb una imatge plena de força, a la que sens dubte podem ser sensibles els fills de l’anomenada “civilització de la imatge”. Imagina els peus àgils del missatger que duu al seu país una bona notícia, i els sentinelles que en veure’l anuncien ja la joia que porta el missatger.
Escoltem-ho en la bellesa de la poesia del gran profeta: “Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: ‘El teu Déu és rei’. Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu, totes, el crit d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem”. (Is 52,7-9).
He recordat aquest passatge d’Isaïes en reflexionar sobre la festa de Pentecosta que avui celebrem. L’Esperit Sant és el fruit de la Pasqua granada, de la Pasqua madura. És el gran do de Jesucrist als seus deixebles de tots els temps. Ell és el veritable Consolador; ell l’ànima de l’Església; ell és qui la duu al ple coneixement del do del Pare i de Crist al món.
Avui se celebra el dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar. Com ens cal de reviure el goig de la fe! No podem pas cedir a la temptació del desencís, del desànim o del complex d’inferioritat! No recolzats en la nostra capacitat o en les nostres forces, sinó en el do de l’esperit Sant a la seva Església.
Només l’Esperit Sant pot convertir-nos en missatgers il·lusionats i joiosos de la Bona Nova de l’Evangeli, a l’estil de Sant Pau. Aquest Any Paulí proposat pel papa i que ja és en la seva recta final, és una bona ocasió per demanar a Déu missatgers de l’Evangeli plens de la confiança i de la consolació de l’Esperit Sant, tant si són bisbes, sacerdots i diaques, com si són religiosos i religioses, com si són fidels laics, homes i dones. Tots tenim en comú allò que és fonamental: La nostra voluntat de ser deixebles del Crist, confiats en l’ajuda del seu Sant Esperit. I tots som cridats, segons la pròpia vocació, a ser els seus testimonis en mig del món d’avui.
El lema escollit al nostre país per aquesta jornada de l’apostolat seglar al·ludeix precisament a Sant Pau: “Què formosos són els peus dels qui anuncien la Bona Nova” (Ro 10,14-15), text en el que l’apòstol cita precisament el fragment d’Isaïes que he comentat abans.
Desitjo acabar amb una breu pregària tradicional de la litúrgia cristiana: “Oh Déu, que heu il·luminat els cors dels vostres fills amb la llum de l’Esperit, feu-nos dòcils a les seves inspiracions per tal de tastar sempre el bé i gaudir del seu consol. Per Jesucrist nostre Senyor. Així sigui”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa