En aquest comentari em vull referir a la festa de la Presentació del Senyor al Temple, la festa popular de la benedicció i la processó de candeles – la Candelera-. Jesús, ofert a Déu per Maria i Josep, és rebut per dos justos de Déu, els ancians Simeó i Anna, que esperaven la salvació, i es revela com a llum per a les nacions i glòria del seu poble, Israel. Aquesta festa te una significació especial per als religiosos i religioses que cada any, en aquest dia, renoven l’ofrena de les seves vides consagrades a Déu en el compliment –a imitació de Jesús- dels vots de pobresa, castedat i obediència.
¿Quin sentit te la presència dels religiosos a l’Església? Un gran sentit: els religiosos i les religioses, per la radicalitat del seu seguiment de Crist estan en el cor mateix de l’Església. Això és el que vull dir a les comunitats religioses –tan les de vida activa com les de vida contemplativa i d’intercessió- de la nostra diòcesi. Crec que és necessari dir-ho especialment ara que estem celebrant -per invitació del Papa Francesc- l’any dedicat a la Vida Consagrada.
Per reflexionar sobre la vida consagrada vull partir de l’Església com a misteri de comunió. L’Església ha nascut principalment de la donació total de Crist per a la salvació de la humanitat. La comunió és una realitat profunda que es manifesta en la vida de la comunitat eclesial i en la vida de cada fidel. És el misteri de la unió personal de cada ésser humà amb la Santíssima Trinitat i amb les altres persones.
La comunió, de fet, té una doble dimensió: vertical i horitzontal; comunió amb Déu per mitjà de Crist en l’Esperit Sant, i comunió dels éssers humans entre ells. Aquests, participant de la vida divina, són constituïts en la família dels fills de Déu.
Sant Joan Pau II ens va ensenyar que el gran repte per a nosaltres en iniciar el tercer mil·lenni era fer de l’Església “la casa i l’escola de comunió”. Per a fer-ho és condició indispensable promoure i viure una espiritualitat de comunió i proposar-la com a principi educatiu en tots els àmbits de formació.
¿Què vol dir, doncs, una espiritualitat de comunió? En primer lloc, una comunió amb el misteri de Déu, amb la Santíssima Trinitat que habita en nosaltres. Després la capacitat de veure l’altre com a germà creient en la unitat profunda del Cos místic de Crist, és a dir, l’Església. En tercer lloc, la capacitat de veure allò que hi ha de positiu en l’altre per a acollir-lo i valorar-lo com a regal de Déu. I finalment, saber “donar espai” al germà, portant mútuament la càrrega els uns dels altres (Ga 6,2) i refusant les temptacions egoistes que ens assetgen contínuament i engendren competitivitat o desconfiances i enveges entre uns i altres.
Escoltant els bisbes africans, us he dir que m’ha impressionat el sentit que ells tenen molt arrelat de l’Església com la família de Déu. Totes les vocacions i tots els carismes –diuen- tenen el seu lloc en la comunió eclesial. És així com heu d’estar, estimats religiosos i religioses, en la santa Església de Déu. Així us acollim i donem gràcies a Déu per vosaltres que sou un do de Déu en l’Església-comunió.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa