Celebrem aquest diumenge el Dia del Seminari. El celebrem justament un any després de la Santa Missa d’inici del ministeri petrí del Papa Francesc i amb un lema inspirat en la seva Exhortació Apostòlica Evangelii Gaudium (EG). El lema d’enguany és: “l’alegria d’anunciar l’Evangeli”.
Com se sap, a la nostra diòcesi hem treballat i seguim treballant molt per a tenir el nostre propi seminari i perquè en el futur no ens manquin els sacerdots necessaris per a atendre com és degut les nostres parròquies, les nostres obres cristianes. Sé molt bé que els laics poden fer un gran treball en la missió de l’Església diocesana. Però el servei ministerial del sacerdot segueix essent absolutament necessari per a alimentar la vida cristiana de la comunitat i fins i tot per a fomentar les responsabilitats i les tasques dels laics i dels membres d’ordes i congregacions religioses, tant d’homes com de dones.
El problema de les vocacions als ministeris ordenats és un “test” de qualitat de la vida cristiana d’una comunitat, d’una parròquia, d’una associació o d’un moviment laïcal. El lema del dia del Seminari d’enguany il·lustra molt bé el que vull expressar i l’hem escollit, a la Comissió de Seminaris i Universitats, en sintonia amb el nostre papa Francesc i amb el desig d’entrar en el clima espiritual que està suscitant a l’Església des de la seva elecció.
¿Què ens demana sobre tot el nostre bon Papa? Ens demana que “recuperem i fem créixer el fervor, la dolça i confortadora alegria d’evangelitzar, fins i tot quan cal sembrar enmig de llàgrimes. Tant de bo que el món d’avui –que cerca a vegades amb angoixa i a vegades amb esperança- pugui rebre la Bona Nova no per mitjà d’evangelitzadors tristos i desanimats, impacients o ansiosos, sinó per mitjà de ministres de l’Evangeli que la seva vida irradiï el fervor dels qui han rebut, primer en ells mateixos, l’alegria de Crist” (EG, nn. 6 i 10).
L’alegria és fruit de l’amor, neix de l’amor, segons ensenya sant Tomàs d’Aquino. No és una virtut diferent de l’amor, sinó el seu efecte. Com més experimenti cada persona l’amor de Déu en la seva vida, com més correspongui a l’amor de Déu i com més projecti aquest amor vers els germans, més gran serà la seva alegria. Un goig immens i profund que res ni ningú li podrà arrabassar mai més. Una alegria més forta que les penes, les dificultats i, fins i tot, la persecució.
Des de l’experiència de l’amor de Déu que genera un goig inefable, tots estem cridats a esdevenir missatgers d’alegria, testimonis que transmeten als altres l’alegria d’haver trobat Crist. En la societat actual hi ha persones que viuen tristes, angoixades, fastiguejades; persones que materialment ho poden tenir tot però que han perdut el sentit de la vida i els goig de viure. Que ho han provat gairebé tot i que estan decebudes de gairebé tot. Els èxits materials, els avenços científics i tecnològics, les possibilitats de plaer, no acaben de saciar la seva set de felicitat. Caldrà que donem un testimoni d’esperança, que siguem transmissors d’alegria, una alegria que provocarà molts interrogants. Des d’aquesta perspectiva celebrem el Dia del Seminari i treballem en aquest àmbit tan difícil i alhora apassionant com ho és la Pastoral de Vocacions.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa