El 6 de desembre de 1914, la Sagrada Congregació Consistorial va enviar als Bisbes Diocesans Italians una carta circular amb el títol “El dolor i les preocupacions”. En ella es demanava per primera vegada que s’instituís una jornada anual de sensibilització sobre el fenomen de la migració i també per a promoure una col·lecta a favor de les obres pastorals per als emigrants italians i per a la formació dels missioners d’emigració. Com a conseqüència, el dia 21 de febrer de 1915 es va celebrar la primera Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat. Enguany arribem a la Jornada número 103.
El tema escollit pel papa Francesc és: Emigrants menors d’edat, vulnerables i sense veu. El Sant Pare vol focalitzar l’atenció en els més petits, especialment els qui estan sols i es troben desprotegits perquè són menors, estrangers i indefensos; perquè se’ls força a viure lluny de la seva terra natal i perquè estan separats de l’afecte de la família. Perquè “molt sovint, els infants arriben sols als països de destinació i no essent capaços de fer sentir la seva pròpia veu es tornen fàcilment víctimes de greus violacions dels drets humans”. La migració és un fenomen mundial que no afecta només a persones que busquen treball o unes millors condicions de vida sinó també a persones que fugen de veritables tragèdies humanes.
Els infants són els qui més sofreixen les conseqüències de l’emigració, gairebé sempre causada per la violència, la misèria i les condicions ambientals, factors als que cal afegir la globalització en els seus aspectes negatius: La cursa desenfrenada cap a un enriquiment ràpid i fàcil porta amb ella també l’augment de lacres terribles com el tràfic d’infants, l’explotació i l’abús de menors i, en general, la privació dels drets propis de la infància.
El Papa proposa tres línies de força per a respondre a aquesta realitat. En primer lloc, ser conscients que aquest fenomen forma part de la història de la salvació, és un signe dels temps que cal analitzar per a centrar-nos en la protecció, la integració i la recerca de solucions estables. En segon lloc és necessari treballar per a la integració dels infants i els joves emigrants i també cal que s’adoptin procediments i plans de cooperació adequats, acordats entre els països d’origen i els d’acollida. En darrer lloc, cal buscar i adoptar solucions permanents.
Es tracta d’un fenomen cada vegada més greu i complex que s’ha d’afrontar des de l’arrel. Les guerres, la violació dels drets humans, la corrupció, la pobresa, els desequilibris i desastres ambientals són part de les causes del problema. Els països d’origen han de fer front a les causes que provoquen l’emigració amb la col·laboració de tota la comunitat internacional per a posar fi als conflictes i la violència que obliguen les persones a fugir. D’altra banda és precís que es projectin programes adequats per a les zones afectades per la inestabilitat i per les injustícies més greus, perquè es garanteixi a tothom l’accés a un desenvolupament autèntic que promogui el bé dels nens i les nenes, esperança de la humanitat. No oblidem que un dels punts de l’examen final de la nostra vida es refereix a l’acollida que dispensem al foraster (Mt 25,35).
+ Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa