En record de Viktor Frankl (i 2)

El dia 11 de febrer de 2006, memòria litúrgica de la benaurada Mare de Déu de Lourdes, se celebrarà la 14a Jornada Mundial del Malalt. La setmana passada vàrem fer una semblança de Viktor Frankl i indicàvem que en la seva logoteràpia proposa la voluntat de sentit com a fonament de l'actuació humana. El sentit el trobem per mitjà dels valors creatius (el sentit del treball), dels valors vivencials (el sentit de l'amor) i dels valors de l'actitud (el sentit del sofriment). El camí dels valors experiencials és el de vivenciar experiències o persones que coneixem. Sobretot experimentar el valor de les altres persones a través de l'amor, interactuar des de l'amor, trobar sentit i desenvolupar-lo des de l'amor. El camí dels valors creatius és el de realitzar projectes que tinguin sentit; més encara, comprometre tota la vida en un projecte amb sentit. El tercer camí per trobar sentit és el dels valors actitudinals, és a dir, aquella actitud que s'adopta davant de situacions límit. Valors actitudinals que donen sentit a la vida fins i tot en les circumstàncies més difícils. D'aquests valors, el més emblemàtic és el de trobar sentit a través del sofriment. El sofriment humà és molt variat i divers, més ampli que la malaltia física, i per això es fa una distinció entre sofriment físic i sofriment moral. Es pateix en el tercer món i es pateix en el primer món, encara que per motius diferents. Es pateix en la infància, en la joventut, en la maduresa i en la vellesa. De vegades el sofriment és suportable, però altres vegades és tan fort que pot portar a la desesperació. I enmig del sofriment l'ésser humà es pregunta per què, i necessita resposta, necessita sentit. Segons Frankl, l'ésser humà és capaç de trobar un sentit independentment del sexe, l'edat, la cultura, l'ambient, el temperament, la religió, etc. Sobretot i per damunt de tot, l'ésser humà és capaç de trobar un sentit més profund i últim en la seva vida, un sentit que és anterior a nosaltres i que està més enllà de les nostres expectatives. La fe és d'una gran ajuda per trobar aquest sentit. Per més que ho intentem, les nostres explicacions per justificar el dolor acaben essent insuficients. Per poder trobar una resposta vàlida a la pregunta sobre el sofriment no queda altre camí que acostar-nos a Déu, a la seva revelació. És en Déu on trobem el sentit últim de tot el que existeix. Per això, per tal de trobar el sentit profund del sofriment, cal acostar-se amb humilitat al misteri i acollir la llum de la revelació. Crist ens fa entrar en el misteri i ens fa descobrir el per què del sofriment en la mesura que som capaços de penetrar en el coneixement de la grandesa de l'amor de Déu. L'amor de Déu és també la resposta a la pregunta sobre el sentit del sofriment. Aquesta resposta ha estat donada per Déu a l'home en la creu de Jesucrist (cf. Salvifici Doloris, 13). El passat setembre vaig participar en el pelegrinatge que l'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes organitza de forma conjunta en les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa. En cada un dels pelegrinatges, es produeix una convivència entranyable i profunda entre malalts, voluntaris i pelegrins, que resulta molt enriquidora per a tots. És un moment propici en què s'oblida tota mena de superficialitats consumistes i hom s'orienta a allò que és essencial en la vida, perquè allí es palpa el dolor, la malaltia, el sentit, la fe, i també l'alegria. Tothom hauria de passar per una experiència semblant. Josep Maria Cullell, president de l'Hospitalitat, en la seva darrera intervenció, definí Lourdes com una escola d'amor. Difícilment es pot dir més amb menys paraules. Certament, Lourdes és una escola d'amor viscut i compartit. +Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa