Fa ja bastants anys, em va caure a les mans un llibre profund i existencial titulat L’home a la recerca del sentit, de Viktor Frakl, que vaig llegir amb molt d'interès, en part per la meva afecció a la psicologia i en part per l’interès que despertà en mi des de la primera pàgina. És un llibre que he regalat i recomanat en moltes ocasions. Em sembla un d'aquells llibres breus que han deixat una petjada en la vida i en la cultura, com El Petit Príncep de Saint-Exupéry o L'art d'estimar d’Erich Fromm, per citar-ne alguns. Obres d'una lectura fàcil i que alhora han ajudat moltes persones. Les contínues reedicions en són una prova. El nostre autor nasqué a Viena el 26 de març de 1905. No voldria que hagués passat l'any del centenari del seu naixement sense dedicar-li alguna carta d'homenatge i de reconeixement.
L’any 1930 es doctorà en medicina. El 1938 fou nomenat cap del Departament de Neurologia de l'Hospital Rothschild, l'únic hospital jueu existent en els primers anys del nazisme. Això succeïa quan els nazis arribaven al poder. El 1942 fou deportat a un camp de concentració. Va sobreviure a l'Holocaust després d'haver estat en quatre camps de concentració nazis, incloent-hi el d'Auschwitz, des de 1941 a 1945. A causa en part del sofriment durant la seva vida als camps de concentració i mentre hi era, Frankl desenvolupà una teoria coneguda com logoterapia. És interessant comparar les teories de Frankl amb les de Freud i Adler. Freud considerava la pulsió del plaer com l'arrel de la motivació humana, Adler la centrava en la voluntat de poder i Frankl, en canvi, proposa en la seva logoterapia la voluntat de sentit com a fonament de l'acció humana. El sentit el trobem per mitjà dels valors actitudinals, experiencials i creatius. Però aquests valors en el fons només són unes manifestacions superficials de quelcom més fonamental que és el suprasentit. El suprasentit és la idea que existeix un sentit últim en la vida; un sentit que no depèn de nosaltres, ni dels nostres projectes ni, fins i tot, de la nostra dignitat. Un sentit que apunta a la transcendència, a Déu.
Tant la seva teoria com la consegüent teràpia les desenvolupà a partir de les seves experiències en els camps de concentració nazis. Veient que, patint les mateixes penalitats i sofriments, unes persones sobrevivien i d’altres no, arribà a la conclusió que aquells que tenien una motivació, un perquè per a viure, malgrat les adversitats, resistien. Comprovà que les persones que tenien esperances de tornar-se a reunir amb els seus éssers estimats trobaven en el record i en l'amor a l'esposa o als fills les forces per resistir; d’altres havien deixat projectes professionals interromputs per la guerra, projectes molt importants per a ells, que desitjaven poder acabar i que els eren una motivació suficient per seguir endavant; i sobretot aquelles persones que tenien una profunda vivència religiosa trobaven en la seva fe l'energia per sobreviure.
L'altra cara de la moneda és el buit existencial. En contraposició al sentit que l'ésser humà busca i troba, el sense sentit és com un buit, com un forat profund que cal omplir al preu que sigui. Un indicador del buit existencial és l'avorriment, no saber què fer amb el temps lliure, no tenir la capacitat d'omplir amb sentit la nostra vida, tot i tenir més mitjans i més possibilitats que mai. Ni l'acumulació de riqueses ni el consumisme vertiginós ompliran aquest buit profund. El mestre Frankl ens invita a apuntar cap allò que és essencial, a no quedar-nos en allò que és perifèric, a descobrir el sentit de la vida i el sentit de cada activitat, de cada un dels elements que formen l'existència.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
L’any 1930 es doctorà en medicina. El 1938 fou nomenat cap del Departament de Neurologia de l'Hospital Rothschild, l'únic hospital jueu existent en els primers anys del nazisme. Això succeïa quan els nazis arribaven al poder. El 1942 fou deportat a un camp de concentració. Va sobreviure a l'Holocaust després d'haver estat en quatre camps de concentració nazis, incloent-hi el d'Auschwitz, des de 1941 a 1945. A causa en part del sofriment durant la seva vida als camps de concentració i mentre hi era, Frankl desenvolupà una teoria coneguda com logoterapia. És interessant comparar les teories de Frankl amb les de Freud i Adler. Freud considerava la pulsió del plaer com l'arrel de la motivació humana, Adler la centrava en la voluntat de poder i Frankl, en canvi, proposa en la seva logoterapia la voluntat de sentit com a fonament de l'acció humana. El sentit el trobem per mitjà dels valors actitudinals, experiencials i creatius. Però aquests valors en el fons només són unes manifestacions superficials de quelcom més fonamental que és el suprasentit. El suprasentit és la idea que existeix un sentit últim en la vida; un sentit que no depèn de nosaltres, ni dels nostres projectes ni, fins i tot, de la nostra dignitat. Un sentit que apunta a la transcendència, a Déu.
Tant la seva teoria com la consegüent teràpia les desenvolupà a partir de les seves experiències en els camps de concentració nazis. Veient que, patint les mateixes penalitats i sofriments, unes persones sobrevivien i d’altres no, arribà a la conclusió que aquells que tenien una motivació, un perquè per a viure, malgrat les adversitats, resistien. Comprovà que les persones que tenien esperances de tornar-se a reunir amb els seus éssers estimats trobaven en el record i en l'amor a l'esposa o als fills les forces per resistir; d’altres havien deixat projectes professionals interromputs per la guerra, projectes molt importants per a ells, que desitjaven poder acabar i que els eren una motivació suficient per seguir endavant; i sobretot aquelles persones que tenien una profunda vivència religiosa trobaven en la seva fe l'energia per sobreviure.
L'altra cara de la moneda és el buit existencial. En contraposició al sentit que l'ésser humà busca i troba, el sense sentit és com un buit, com un forat profund que cal omplir al preu que sigui. Un indicador del buit existencial és l'avorriment, no saber què fer amb el temps lliure, no tenir la capacitat d'omplir amb sentit la nostra vida, tot i tenir més mitjans i més possibilitats que mai. Ni l'acumulació de riqueses ni el consumisme vertiginós ompliran aquest buit profund. El mestre Frankl ens invita a apuntar cap allò que és essencial, a no quedar-nos en allò que és perifèric, a descobrir el sentit de la vida i el sentit de cada activitat, de cada un dels elements que formen l'existència.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa