A inicis del passat mes de juliol vaig participar d’un Encontre de Vocacions, celebrat a la ciutat de Roma. Era organitzat pel Servei Europeu de Vocacions (SVE), que és una federació internacional dels serveis de vocacions dels països europeus, sota els auspicis del Consell de Conferències Episcopals Europees. Aquest Servei fou establert formalment de Lubiana (Eslovènia) el 1999, però els seus orígens es troben a les reunions que els serveis de França, Bèlgica, Suïssa i Alemanya començaren a organitzar a començaments dels noranta.
Un moment important en el desenvolupament del SVE fou el Congrés Europeu de Vocacions celebrat a Roma l’any 1997. El document Noves Vocacions per a una Nova Europa, és el fruit d’aquell congrés. El document subratlla la responsabilitat de tota l’Església en ordre a la creació d’una cultura de la vocació, en la qual cada persona sigui ajudada a reconèixer la crida de Déu, que va de la mà amb el do de la mateixa vida. Aquesta cultura de la vocació és la base sobre la que es pot dur a terme un treball seriós de pastoral vocacional invitant les persones concretes a plantejar-se la seva vocació específica, ja sigui el sacerdoci, la vida religiosa, el matrimoni cristià, i altres formes d’especial consagració.
La convivència és la part més interessant d’aquests encontres. Compartir experiències, iniciatives, i també el consol mutu davant les dificultats del moment present. A la vegada resulta interessant conèixer les realitats i situacions d’altres països. Durant el dinar que vaig compartir el primer dia, per exemple, vaig escoltar de llavis de monsenyor Wojciech Polach, bisbe auxiliar de Gniezno (Polònia) i coordinador de la trobada, que a Polònia actualment hi ha a l’entorn de 6.000 seminaristes. El Pare Jean-Pierre Le Roy, cap de l’Oficina de Vocacions de la Conferència Episcopal de Bèlgica, ens explicà que al seu país aquest any havien tingut uns 60. Jo els vaig comentar que a Espanya enguany la xifra era de 1237.
El sant Pare Benet XVI ens rebé en audiència el dissabte 4 de juliol. A la seva elocució glossà la paràbola del sembrador, i del seu parlament recordo sobretot dues idees. La primera, una exhortació a la confiança i a l’esperança, a la sembra incessant de l’evangeli de la vocació en el cor dels joves, que són el terreny receptor de la llavor. El cor dels joves d’avui de vegades ens pot semblar desorientat i confús, però és capaç de contenir energies per la donació, per l’entrega generosa, després de la trobada amb el Senyor, després d’escoltar la seva crida. Caldrà que hi estiguem atents per tal d’acompanyar, d’educar, d’ajudar a discernir.
En segon lloc, una actitud per part dels qui treballen a la pastoral vocacional: “Si el gra de blat no cau a terra i mor, resta tot sol; però si mor produeix un fruit abundant” (Jo 12,24). El Papa ens subratllà que aquí rau la veritable fecunditat de la pastoral vocacional en l’Església: “com Crist, el sacerdot i l’animador cal que sigui ‘gra de blat’ que renuncia a si mateix per tal de fer la voluntat del Pare, que sap viure fora del tumult i del soroll; que renuncia a cercar el protagonisme i el culte a l’imatge que avui dia sovint es converteixen en els criteris i, fins i tot, en la meta de la vida en gran part de la nostra cultura, i atreuen a molts joves”. Que el Senyor ens ajudi en aquesta tasca.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa