L'evangeli d'aquest tercer diumenge d'Advent ens presenta la resposta de Joan Baptista quan alguns li pregunten sobre la seva identitat. Entre altres coses, els contesta: "Enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies" (Jn 1,26). Advent significa vinguda, la vinguda del Senyor. Commemorem, per Nadal, la seva primera vinguda, l'inici de la seva vinguda, però de fet Ell no ens ha deixat mai. Es va fer present amb l'Encarnació, nascut de Maria Verge, i visqué entre els homes com un de tants. S'ha quedat entre nosaltres amb diferents presències. És enmig nostre, amb nosaltres, però molts no el coneixen, i aparentment sembla que no tenen interès per conèixer-lo. Com és possible aquest desconeixement i aquesta falta d'interès?
L'ésser humà ha estat creat per Déu i està cridat a viure en relació amb Déu i només des de la vivència d'aquesta relació pot saciar la seva set de transcendència. La constitució pastoral Gaudium et Spes del Concili Vaticà II ens ho recorda amb plena actualitat: "La raó més alta de la dignitat humana consisteix en la vocació de l'home a la comunió amb Déu. L'home és invitat al diàleg amb Déu des del seu naixement; ja que no existeix sinó perquè, creat per Déu per amor, és conservat sempre per amor; i no viu plenament segons la veritat si no reconeix lliurement aquest amor i es lliura al seu Creador."
En tot temps i en tot lloc l'ésser humà ha buscat el sentit de les coses i sobretot el sentit de la seva existència. Les preguntes fonamentals sobre la pròpia identitat, sobre l'origen i el final de la vida, sobre el mal i la malaltia, sobre la mort i el més enllà estan presents, tard o d'hora, en la vida de cada persona. Els avenços de la ciència i de la tècnica ens han procurat un benestar inimaginable fa només unes dècades, però a la vegada constatem que es donen uns alts índexs d'insatisfacció, de buit, de manca de sentit. I cada vegada trobem més persones que es pregunten perquè no són felices, donat que ho tenen tot.
L'existència humana és com un camí de creixement i maduració. Al llarg d'aquest camí experimentem totes les grandeses i també totes les limitacions de la vida humana: la contingència, el dolor, la malaltia, la soledat, la pèrdua de sentit i d'esperança. Així li devia passar a la dona samaritana que es troba amb Jesús tocant al pou de Jacob (cf. Jn 4); aquell dia, tanmateix, es troba amb un home que li revela tota la veritat, que li ofereix el do de Déu. Aquest episodi dibuixa un itinerari de trobada i de fe que en definitiva tot ésser humà està cridat a recórrer. Però aquest no és un fet llunyà del passat, que no tindria res a veure amb nosaltres. Jesús segueix oferint la fe i l'amor als homes i les dones d'avui. Cal que ens disposem a la trobada amb Ell.
"Enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu". Hi ha contemporanis nostres que potser no el coneixen, però que són persones honestes, coherents, que cerquen la veritat, que procuren fer el bé. No tinc el més mínim dubte que, tard o d'hora, en la seva vida es trobaran amb Déu, es trobaran amb Crist. Perquè Ell és la Veritat i el bé, i qui cerca la veritat i el bé, cerca Déu, i, si és conseqüent en la seva vida, es troba amb Déu. Aquestes persones estan cercant Déu i sobretot Déu és present en la seva vida. Enmig nostre n'hi ha un que molts no coneixen i uns altres coneixem de manera insuficient. Estiguem atents al pas de Déu per la nostra vida, estiguem atents a la seva vinguda, a la presència de Crist.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa