La Paraula de Déu sempre és llum que il·lumina la nostra pobra realitat , a voltes complexa i ambigua, especialment en aquests temps de crisi econòmica i de sofriment per a tantes persones. Vull dir que no tinc res contra el clima que precedeix i acompanya les festes nadalenques. Però, amb tota la humilitat, també he de dir que una festa cristiana no es pot reduir únicament a una festa consumista. Hi ha una alegria -austera i solidària- de la fe. És que la desitjo per als meus diocesans i per a mi mateix. Desitjo una festa, però no al preu del consumisme.
Us convido a preguntar-nos en què i en qui posem la nostra esperança. El profetes són mestres en distingir els signes i les petjades de la presència activa i alliberadora de Déu en la història humana. Per això m’atreveixo a demanar-vos que escoltem els profetes.
Els signes de la presència de Déu són signes de vida i d’humanització: retornen a les persones la seva dignitat personal, social i religiosa; procedeixen de l’amor tendre i misericordiós de Déu. D’aquest amor, per a la nostra societat d’avui dia, n’és un testimoni privilegiat el nostre bon Papa Francesc. Ell és un portaveu tant bo de la misericòrdia de Déu que no ha dubtat de confessar en públic que llegia, i ho feia amb molt de profit, el llibre que el cardenal Walter Kasper ha escrit sobre aquest tema. Aquest teòleg reconegut, que ha estat recentment entre nosaltres, ens ha ofert un estudi preciós sobre el Déu misericordiós a l’Antic i al Nou Testament.
El Papa Francesc és avui un profeta de la misericòrdia de Déu. Però, en el clima de l’Advent, penso que també ens ajuden dos profetes bíblics. Un és Isaïes. La seva lectura d’avui és capaç d’emocionar-nos fins a les llàgrimes, en aquest temps de crisi. ¡Quin gran poeta, amés de profeta, era Isaïes, com ens ho demostrà la tesi doctoral del pare Alonso Schökel!
¿Com necessitem sentir avui, en aquests moments de creu per a tantes persones, aquestes expressions d’esperança i de vida! “La terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris s’engalana i crida de goig”. L’ambient que Isaïes descriu ja no és de derrota sinó d’alegria esperançada: “entraran a entraran a Sió cridant de goig i una alegria eterna coronarà els seus caps”. El poema es converteix en un símbol del camí de l’Advent.
L’altre profeta és Joan Baptista. Enmig de les sequedats i dels perills del desert, la seva figura, elogiada per Crist a l’Evangeli d’aquest diumenge, ens invita al seu torn a ser solidaris, a compartir a “enfortir les mans que es deixen caure, a afermar els genolls que no s’aguanten a dir als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el nostre Déu que ve per fer justícia. La paga de Déu és aquí, és ell mateix que us ve a salvar”.
Aquesta és la “petita i forta esperança de l’Advent: arribar a veure “la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu” reflectida en el rostre de Jesucrist.
Davant el Nadal us convido a ser sobris, alegres i solidaris. Desitjo fer arribar la meva anticipada i agraïda alegria del Nadal a tots els qui donen mostres d’una solidaritat afectiva i efectiva, per mitjà de les Càritas i de tantes obres semblants que treballen de manera exemplar a la nostra diòcesi a favor dels més necessitats.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa